PROFILPELAJAR.COM

Infotaula edificiCastell d'Ademús
	Vista del castell des de la casa del coheter
Nom en la llengua original	(es) Castillo de Ademuz
Dades
Tipus	Castell
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura medieval
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Ademús (País Valencià)
	40° 03′ 45″ N, 1° 17′ 16″ O / 40.0625°N,1.2878°O
Bé d'interès cultural
Data	25 juny 1985
Identificador	RI-51-0010912
Codi IGPCV	46.001-9999-000001

El Castell d'Ademús o Castell de Santa Bàrbara^[2] és una fortalesa situada a la vila d'Ademús, capital del Racó d'Ademús

Història

Els orígens del Castell d'Ademús es remunten a l'època musulmana, estant documentada l'existència de la fortalesa d'Al-Dāmūs, formant part amb el Castell de Castellfabib de la xarxa defensiva del riu Túria al Xarq al-Àndalus. La seva avantatjosa ubicació, aprofitant un tall vertical del terreny, el feia inexpugnable por un costat i fou un gran obstacle per la conquesta a Muhammad an-Nâsir el 1210 per Pere el Catòlic, que comptava amb l'ajut d'hospitaler i templers, repoblats per aragonesos, però poc després fou ocupada de nou pels musulmans de Balansiya i fins al 1259 Jaume el Conqueridor no el prendria definitivament,^[3] reservant-lo per la corona.^[2]

Amb la conquesta aragonesa del segle xiii, els templers van rebre rendes i privilegis a la vila d'Ademús, que el 1319 passarien a la nova orde de Montesa,^[4] que va instituir una comanda a Ademús. La inseguretat del segle xiii va determinar que els nous pobladors decidiren aixecar la primera església de sant Pere Intramurs a l'empara dels murs del castell,^[5] que va desaparèixer en el terratrèmol del 7 de juny de 1656 i el qual va afectar també al castell.^[6] A les acaballes d'aquest segle i inicis del següent es va construir l'ermita de santa Bàrbara, els murs ruïnosos de la qual encara poden observar-se avui dintre del perímetre del castell.

Durant tota l'Edat Mitjana la fortalesa d'Ademús, amb la seva església parroquial dintre, va continuar jugant un important paper defensiu, al constituir-se com una vila i castell de frontera, ara amb el regne de Castella. És per això que els monarques aragonesos es van preocupar bé de mantenir-la en condicions operatives davant eventuals atacs. Al costat de la veïna fortificació de Castellfabib va resistir dos setges durant les invasions de les tropes castellanes de Pere I de Castella durant la Guerra dels dos Peres (1356-1369).

Destruït i reconstruït en diverses ocasions al llarg de la història, especialment durant les guerres carlines del segle xix, i el 1837 fou escenari d'un important enfrontament entre la partida de Josep Miralles Marín el Serrador i l'exèrcit liberal.^[7]

Descripció

Encara es poden distingir entre les seves restes part de l'antiga celòquia, part central dedicada a habitacle de l'alcaide. També es dibuixen els murs de l'antic albacar, destinat al refugi dels habitants de la vila, i una de les seves portes, amb arc de mig punt. L'únic edifici que encara està en peu és l'ermita de santa Bàrbara, petita capella del segle xvii, dins de l'albacar.

Estat actual

La construcció del dipòsit d'aigua potable i altres alteracions de la zona han afectat a l'antic castell les darreres dècades. Recentment, el perímetre de la fortalesa s'ha ordenat, amb jardins i mobiliari urbà, i ha esdevingut un atractiu mirador. Encara poden distingir-se alguns fragments de murs i fonaments.