Va ser projectada el 1926 per l'arquitecte Manuel Sayrach i Carreras per a la seva dona Montserrat Fatjó dels Xiprers i Pi.[2]
Descripció
Consta de planta baixa i set pisos, amb la façana organitzada segons les tres parts típiques de l'ordre clàssic. Al basament, format per la planta baixa, hi ha tres obertures fetes amb elements de pedra i coronades amb arcades, que recorden algunes de les solucions de la casa veïna que fa cantonada amb la Diagonal. A la part central, formada per les plantes primera a sisena, la façana té unes solucions formalment molt remarcables si accentuem els elements adossats a les mitgeres que la separen de les cases veïnes. Al coronament, que correspon a la planta setena, destaca el balcó corregut i les obertures coronades per arcades enllaçades entre si.[1]
A l'interior, sobretot al vestíbul, es troba una decoració molt destacable amb diferents elements d'inspiració vegetal, que es van entrellaçant formant un conjunt molt interessant. A la façana posterior enllaça amb la casa veïna de la cantonada, obra del mateix arquitecte.[1]
Arcs de la planta baixa
Escales
Accés a les cotxeres, flanquejat per dues columnes jòniques com a respecte als estils clàssics
Sostre central del vestíbul. Als quatre costats hi ha una doble «M», símbol de Montserrat i Manuel, i dos d'ells hi ha una estrella de cinc puntes en referència als fills que van tenir
Paret del vestíbul en forma de teló
Referències
↑ 1,01,11,2«Casa Sayrach». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Casa Montserrat Fatjó». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
«Casa Montserrat Fatjó». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.