El 1855, Ramon Figueras i Porret (Vic, 1813-?, 1882), exmagistrat de l'Audiència de Barcelona[3][4] i futur alcalde de la ciutat, va pactar amb el paleta de Sarrià Joan Mumbrú i Bordas la reedificació de la casa del núm. 18 del carrer d'Avinyó amb 90 pams d'amplada, a canvi de cedir-li les parts sobrants de la seva extensa finca, que havia heretat del seu pare Marià Figueras i Pou.[5][6] Una d'elles era una llenca de terreny a la banda meridional, que l'any següent vengué al comerciant Miquel Clavé i Espanya,[7] el qual va adquirir també la finca del núm. 20 a Josepa Bartra, vídua de Canela.[8] El projecte fou encarregat a l'arquitecte Josep Buxareu,[9] que també dissenyà l'edifici de Figueras.[10]
A més de cònsol d'Equador,[11] Clavé era soci de la companyia Dotres, Clavé i Fabra, comerciants i fabricants de filats i teixits de seda, i hi va establir-ne el dipòsit: «Aviñó, 20, Depósito de la Fábrica de los Señores Dotres, Clavé y Fabra. Torcidos y tejidos de seda. Especialidad en glasés negros; tules de seda y blondas mecánicas, con real privilegio esclusivo de S.M. Centros de mantillas.»[12] També hi residien el seu gendreCasimir Girona i Agrafel[13] i la seva filla Emília Clavé i Flaquer, que heretaria la propietat.[14]
Descripció
Edifici de planta baixa i tres pisos estructurat al voltant d'un pati central envoltat de quatre grans arcs carpanells.[2]
A la façana, d'aspecte simètric, s'hi obren tres portals a la planta baixa: un de principal d'arc escarser, que dona accés al pati, i un de mig punt a cada costat. A sobre, s'aixequen el pis principal, amb balcons de llosana de pedra, sobre mènsules en forma de volutes, i barana de ferro i marc de llinda motllurat; i, separats del principal per una imposta, dues plantes més de pisos. El coronament té una cornisa amb denticles.[2]
