La casa Enric Pavillard, o simplement casa Pavillard, és un edifici d'estil modernista de Badalona (Barcelonès) protegit com a bé cultural d'interès nacional. Va ser una de les primeres obres de l'arquitecte badaloní Joan Amigó i Barriga, edificada l'any 1906 a l'eixample de Badalona. És el monument modernista més destacat d'aquesta ciutat.
Descripció
Originalment va ser concebut com un habitatge de tipus de residencial amb un jardí clos.[1] Segons Oriol Bohigas: «Se trata de una casa donde el Modernisme reside más en los detalles que en la composición general.»[2] A nivell constructiu, és una casa amb planta baixa, pis i golfes, estructurada en dos volums o cossos: un adjacent a la mitgera, que inclou l'escala, és més alt i cobert amb terrassa; l'altra, totalment exterior, té forma de cantonada i és cobert amb teulada a dues vessants.[1] La façana presenta un bon repertori decoratiu d'arts aplicades. Les parets estan estucades amb falsos carreus rústecs i sanefes de flors.[1] A l'exterior de la planta, allà on s'uneixen ambdós cossos hi ha una tribuna de ferro i cristall emplomat, pintada amb elements naturalistes, a l'estil del Raspall del Palau Nadal de Barcelona, edifici amb el qual Bohigas també troba similituds en l'estucat de les parets.[2][1] Possiblement l'element més definidor de l'edifici són els elements de ferro, que probablement van requerir la participació d'algun artesà especialitzat, que necessàriament havia d'estar al corrent d'aquestes noves modes.[2] A banda de la tribuna, té una mostra de forja als balcons i a les reixes que tanquen les finestres de les golfes que intenten conformar una línia sota el sortint de la teulada, element que, a banda de modernista enllaça amb la Secessió de Viena, i finalment el barri o porta d'entrada, que contempla una successió de cercles. En darrer lloc, té elements de ceràmica al sotabalcó.[1][2]
Història
La casa Pavillard està ubicada a l'eixample de Badalona, concretament a la part de la plana del Corb o d'en Tàpies, que va començar-se a urbanitzar a inicis de segle xx, on s'instal·la la nova burgesia industrial de la ciutat.[1] Concretament, la casa pren el nom del seu primer propietari, un industrial d'origen francès, Enric Pavillard, que va ser gerent de la fàbrica de tintes Lorilleux, ubicada a la mateixa ciutat, i que va encarregar la construcció de la casa a l'arquitecte badaloní Joan Amigó i Barriga vers el febrer de 1906, segons l'expedient municipal, i va ser edificada aproximadament el mateix any.[2][3]
