La casa-fàbrica Sadó és un conjunt d'edificis situat als carrers de Sant Pau, 98-100 i de l'Arc de Sant Pau, 2-6 del Raval de Barcelona. Com que no estan catalogats, els correspon la categoria D (bé d'interès documental) del Catàleg de Patrimoni, atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1][2][3]
Història
Parcel·lari amb la propietat de Catarina Amat i Claret (c. 1800)Quarteró núm. 106 de Garriga i Roca (c. 1860)
Fàbrica de Jaume Amat
El 1798, el botiguer de teles i fabricant d'indianesJaume Amat i Pont va adquirir en emfiteusi una casa-fàbrica de planta baixa i dos pisos al carrer de la Volta de Sant Pau,[4] que l'any següent faria reformar amb la remunta d'un pis, segons el projecte del mestre de cases Jeroni Pedrerol.[5] A la mateixa època, el fuster Josep Botey i Bayell va adquirir la casa veïna de la cantonada amb el carrer de Sant Pau,[6] i la va fer reconstruir segons el projecte del mestre de cases Josep Coll.[7]
El 1803, Amat va ampliar la propietat amb l'adquisició d'una casa veïna al carrer de Sant Pau.[8] El 1829, a conseqüència d'un litigi contra els seus hereus, es va produir la venda en subhasta pública de la propietat,[9][10] que fou adjudicada al paleta Jaume Torner i el fuster Francesc Bordas.[11] Aquests en van fer agnició de bona fe[12] al pilot d'altura Jaume Clavell i Samanté,[13] que el 1844 la va vendre a Antoni Gatell i Badia.[14]
Fàbrica de Jaume Sadó
El fabricant de teixits de lli i mescla de Reus Jaume Sadó i Pérez s'establí a Barcelona el 1835,[15] inicialment al carrer de les Carretes (vegeu fàbrica Dotres, Clavé i Fabra).[16] Durant el bombardeig de Barcelona de 1842, va ser un dels membres de la Junta Revolucionària,[17] i el 1844 va presentar a l'Exposició Industrial de Barcelona el que seria el producte central de l’empresa durant més de 100 anys: el joc de taula amb estovalles i tovallons adomassats.[15][18] El 1848, va constituir la societat Jaume Sadó, Germà i Cia amb el seu germà Pau[19] i el fabricant Joan Baptista Bassecourt com a soci comanditari, pel termini de cinc anys[20] i amb fàbrica al carrer Nou de la Rambla.
El 1849, Gatell els va llogar la seva casa-fàbrica,[21] reedificada segons el projecte del mestre d'obres Narcís Nuet,[22] i el 1853, Jaume Sadó la va adquirir per 12.340 lliures.[23] Per arrodonir la parcel·la, va obtenir de Josepa Botey l'establiment en emfiteusi de la casa de la cantonada,[24] que tot seguit va fer reconstruir segons el projecte del mateix Nuet,[25] i el 1854, va demanar permís per a instal·lar-hi una màquina de vapor de mitjana pressió i 12 CV de potència[26] segons els plànols del mestre d'obres Felip Ubach.[27] Aquell mateix any, la societat es va renovar per cinc anys més[28][29] fins al 1859, en què va quedar dissolta, obtenint Bassecourt uns beneficis de 6.463 duros i 7 rals sobre el capital invertit de 20.000.[30]
El 1856, Jaume Sadó va adquirir al teixidor de vels Joan Xalabardé i Vergés la finca veïna del núm. 98,[31] on faria construir una «quadra» de planta baixa segons el projecte de l'arquitecte Antoni Rovira i Trias.[32] El 1860 es va presentar a l'Exposició Industrial i Artística dintre de la categoria de filats de lli i cànem, llenceria i tovalloleria amb «Mantelería adamascada, de puro hilo, ríquisima; cubrecamas de varias medidas y clases, y pañuelos de hilo para bolsillo. Pueden clasificarse de sobresalientes los géneros de este expositor.»[33] La fàbrica s'anunciava així el 1863: «San Pablo, 100. Fábrica de tejidos de lencería de todas clases; mantelería adamascada de hilo y algodon; mantas de algodon para camas, flecos. Banovas labradas y acolchadas. Pañuelos de hilo blanco y de color. Espediciones á todas partes. D. Jaime Sadó.»[34]
En aquella època, la fàbrica del carrer de Sant Pau[35] tenia 51 obrers: 24 es dedicaven als 20 telers destinats al lli, uns altres 24 als 20 telers destinats al cotó i 3 obrers a l’estampat de les peces, amb un capital de 43.000 rals. Tanmateix, resultava insuficient, i a la dècada del 1860, Jaume Sadó decidí obrir una fàbrica a Canet de Mar (Maresme), donant-li el nom comercial de «La Canetenca».[15]
El 1867, l'arquitecte Joan Cortès i de Ribera va projectar la remunta de quatre pisos sobre la «quadra» del núm. 98,[36] igualant d'aquesta manera la façana amb la del núm. 100.
Aquell mateix any, Sadó es va presentar a l'Exposició Universal de París, on va obtenir una menció honorífica en tovalloleria.[37] A l'Exposició de Barcelona del 1877, que serví per a inaugurar l'edifici de la Universitat, exhibí un joc de taula que fou regalat a Alfons XII al final del certamen.[38] El 1869 va morir el seu fill gran Jaume Sadó i Llenas i cap al 1880 traspassà el negoci al seu fill segon, Francesc, però aquest no demostrà interès a continuar-lo i el 1885 aniria a parar a mans de Josep Casals, banquer de Canet de Mar.[15] Va morir el 15 de desembre del 1882.[39]
.jpg)
