Es va llicenciar en Història per la Universitat de Sevilla el 1967, doctor en Història per la Universitat de Barcelona el 1973, Catedràtic d'Història Moderna des de 1984 en la Universitat de Santander fins a 1986 i de la Universitat de Barcelona des de 1986 a 1994, on va ser professor des de 1967 a 1984. Des de 1994 és Catedràtic d'Història Moderna en la Universitat Nacional d'Educació a Distància de Madrid.[1] Durant 27 anys va estar vinculat a la Universitat de Barcelona, on fou Vicerector (1982-1986) en l'equip del rector Antoni Badia i Margarit.[2] Va presidir el desaparegut Centre d'Estudis d'Història Moderna Pierre Vilar des de 1986 fins a 1994.[3] També és membre del Consell Assessor de la revista d'història L'Avenç.
És un dels principals impulsors de la història marítima de l'Antic Règim a Espanya, influït per les preocupacions temàtiques i metodològiques de l'Escola dels Annales, són interessants les seves recerques sobre el comerç català amb Amèrica durant els segles XVII i XVIII, inspirades en el magisteri de Pierre Vilar, en època anterior a l'autorització de Carles III.[4]
.jpg)
