PROFILPELAJAR.COM

Pierre Vilar
Biografia
Naixement	3 maig 1906 ; Frontinhan (França)
Mort	7 agost 2003 (97 anys); Donapaleu (França)
Formació	Facultat d'Art de París - doctorat (–1962); École Normale Supérieure
Activitat
Camp de treball	Història moderna d'Espanya i història contemporània d'Espanya
Ocupació	director d'estudis (1951–), professor d'universitat, historiador
Ocupador	Facultat d'Art de París ; École pratique des hautes études ; Universitat de París I Panteó-Sorbona ; École des hautes études en sciences sociales
Membre de	Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre corresponent de l'IEC) (1961–); Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1958–); Cercle d'Agermanament Occitano-Català
Alumnes	Annie Lacroix-Riz
Obra
Estudiant doctoral	Christophe Charle, Lucette Valensi, Albert Broder, Herbert Southworth, Louis Bergeron, María Rosa de Madariaga, Paul Butel, Gilles Postel-Vinay, Michel Zylberberg, Guy Hermet, Yvonne Laurent (en) , Monique Gadant (en) , Rémy Pech, Jean Piel, Paul Gonnet (en) , Marcia Barbosa Mansor d'Alessio (en) i Juan García Durán
Família
Cònjuge	Gabrielle Vilar
Parents	Pierre Vilar, net
Premis
	(2000) Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya; (1996) Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi; (1996) Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats; (1991) doctor honoris causa per la Universitat de València; (1987) Premi Internacional Ramon Llull; Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts; doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona ;

Pierre Vilar, també conegut com a Pèire Vilar^[a], (Frontinhan, Llenguadoc 3 de maig de 1906 - Donapaleu, Baixa Navarra 7 d'agost de 2003) fou un historiador i professor universitari marxista occità. És considerat una de les màximes autoritats en l'estudi de la Història de Catalunya, i d'Espanya, tant del període de l'Antic Règim com de l'edat contemporània.

Biografia

Va néixer el 3 de maig de 1906 a Frontinhan, ciutat situada al Llenguadoc. Va estudiar Història a La Sorbona, de la qual fou catedràtic el 1965. Membre de l'École pratique des Hautes Études de París, ha estat nomenat, entre d'altres, doctor honoris causa per les universitats de Barcelona i València.

El 1987 fou guardonat pel Congrés de Cultura Catalana i l'any 2000 li fou concedida la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.^[1] Fou membre corresponent estranger de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1958) i de l'Institut d'Estudis Catalans (1961). L'any 1996 se li va atorgar la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats.

Vilar morí el 7 d'agost de 2003 a Donapaleu, població situada a la Baixa Navarra.

Activitat historiogràfica

Va coincidir com a estudiant amb Jean Paul Sartre i Paul Nizan. Com a deixeble d'Ernest Labrousse es va preocupar en la metodologia de la història, defensant la teoria de la Història total des d'una perspectiva materialista. Estimulat per Maurice Legendre va viatjar a Espanya l'any 1929, establint-se a Barcelona i relacionant-se amb Gonçal de Reparaz, Pau Vila o Pere Bosch-Gimpera.

Va ser professor de l'Institut Francès de Barcelona des de 1934, excepte en el període de la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial.^[2] Durant les seves estades va investigar i va redactar la seva tesi doctoral Catalunya a l'Espanya Moderna (1962), considerada un clàssic de la historiografia i model de síntesi regional. La seva breu, però influent, Histoire de l'Espagne ("Història d'Espanya") va ser un èxit de vendes fins i tot abans de permetre's legalment la seva venda, prohibida durant el franquisme, i va continuar sent molt utilitzada en l'ensenyament i els ambients progressistes de la dècada del 1970 i 1980 del segle xx.

Activitat occitanista

Pèire Vilar fou el primer president del Cercle d'Agermanament Occitano-Català, càrrec que ocupà tres anys (del 1978 fins al 1981).

Obra seleccionada

1947: Histoire de l'Espagne
1959: Le déclin catalan du bas Moyen-Âge. Hypothèses sur sa chronologie'
1962: La Catalogne dans l'Espagne moderne. Recherches sur les fondements économiques des structures nationales
1965: Crecimiento y desarrollo
1969: Oro y moneda en la historia
1975: Assaigs sobre la Catalunya del segle XVIII
1975: Historia marxista, historia en construcción
1980: Introducción al vocabulario del análisis histórico
1986: La guerre d'Espagne
1987-1990: Història de Catalunya (director), 8 volums
1995: Tres i quatre, autobiografía

Fons Pierre Vilar

El Fons Pierre Vilar de la Universitat de Girona (UdG) recull tots els llibres dels segles XIX i XX de la biblioteca personal de l'historiador Pierre Vilar, donats per la seva família el 2006. En total, són més de 6.500 volums i 331 títols de revista, alguns d'ells signats pels autors i amb dedicatòries. Els llibres estan dipositats a la Biblioteca del campus Barri Vell de la Universitat de Girona.^[3]

La catalogació del Fons es va realitzar durant el mateix any 2006, i s'engloba dins un projecte més ambiciós de commemoració del centenari del naixement de l'historiador, entre els anys 2006 i 2007.

La suma d'aquest llegat al dels Fons Jaume Vicens Vives, Joan Reglà, Ramon Garrabou, Jordi Nadal, Joaquim Nadal i Lluís Maria de Puig confereixen a la Universitat de Girona una gran rellevància com a centre d'investigació històrica i historiogràfica a Catalunya.

Notes

↑ Conegut com a Pèire Vilar a Occitània i els Països Catalans

Referències

↑ DECRET 112/2000, de 6 de març de 2000, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
↑ Vilagrasa Ibarz, Joan «Pierre Vilar i la geografia de Catalunya». Revista de geografia, 2, 2003. Arxivat de l'original el 2016-09-20. ISSN: 0048-7708 [Consulta: 21 agost 2016].
↑ «Fons Pierre Vilar (Universitat de Girona)». [Consulta: 4 juny 2020].