PROFILPELAJAR.COM

Carlos Giménez
Biografia
Naixement	16 març 1941 (83 anys); Madrid
Activitat
Camp de treball	Còmic i caricatura
Ocupació	autor de còmic
Ocupador	Fluide Glacial
Membre de	La Floresta Group (en)
Art	Còmic
Moviment	Grupo de la Floresta, grup Premiá 3
Obra
Obres destacables	Obres destacables Paracuellos
Premis
	(2005) Gran Premi del Saló Conferit per Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2005; (2003) Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts; (2002) Yellow Kid Award; (2000) Millor guió, per l'obra Paracuellos Conferit per Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2000; (1972) premi Warren Christopher ;
	Signatura

Carlos Giménez (Madrid, 16 de març de 1941) és un autor de còmic espanyol que ha reflectit la seua biografia en la seua obra. Així, la seua infantesa a les llars de l'Auxilio Social a l'Espanya de la postguerra es reflectirà més tard en la seua sèrie Paracuellos. De les seues primeres experiències com a dibuixant crearà la sèrie Los Profesionales.

Biografia

Carlos Giménez neix el 16 de març de 1941, al barri Embajadores de Madrid, dos anys després d'acabar la Guerra Civil espanyola. Era el més petit de tres germans, Vicente, Antonio i Carlos. El seu pare es deia Vicente, va emigrar del seu poble, Tomelloso, a Madrid per muntar un taller de soldadura autògena, i elèctrica, juntament amb altres socis.^[1]

El pare de Carlos va morir d'una trepanació d'oïda, quan aquest només tenia un any d'edat, la seva mare Marcelina, originària de Santa Cruz del Valle, un poble d'Àvila, va queda viuda amb tres fills al seu càrrec, després de vendre el taller del seu marit i amb el poc diner que li van donar va muntar diversos negocis amb molt poca fortuna. En aquells temps vivien al considerat per molts com el barri de Lavapiés. Aquesta etapa de la seva vida va ser breu, la seva mare va emmalaltir de Tuberculosis, i fou ingressada d'hospital en hospital. Davant d'aquesta situació Carlos i el seu germà mitjà van passar a càrrec de l''Auxilio Social i, degut a la seva diferència d'edat, els van dur a internats diferents. El germà gran va anar amb uns parents de Tomelloso.^[1]

Als Hogares de Auxilio Social

Després de la separació dels seus germans, en Carlos va viure en diferents col·legis d'acollida, Hogar Bibona i Colegio General Mola a Madrid, després d'aquí als hogares, Batalla del Jarama a Paracuellos, i Garcia Morato, a Barajas. En Carlos, un infant d'uns cinc anys, no era conscient del que seria la seva infància. L'esperaven anys molt durs, farcits de pors, càstigs cruels i el fanatisme religiós dels seus cuidadors, així com gana i fred. En aquests anys d'infantesa i internament, utilitza els mitjans al seu abast per aconseguir una mica d'estima d'alguna professora i fa servir les seves aptituds artístiques en benefici propi. Fa dibuixos per alguna professora, decora l'armari d'un professor de Falange, i amb això es lliura de resar alguns rosaris o d'anar a algunes classes i de fer algunes hores d'instrucció paramilitar.^[1]

La idea que el dibuix pot ser un mitjà de vida, comença a agafar forma al seu cap. Els còmics d'El Cachorro comencen a tenir importància a la seva vida, juga a ser el personatge d'Iranzo, copia els còmics, se'ls aprèn de memòria, i es fa la promesa a si mateix que algun dia serà dibuixant.^[1]

Obra

Com a professional va començar unint-se a l'estudi de Manuel López Blanco el 1959 amb els seus primers treballs professionals per a l'agència Ibergraf. La seua primera sèrie important és Drake & Drake, seguida de Buck Jones. Va compartir estudi amb Esteban Maroto i Adolfo Usero. El 1963 es va traslladar a Barcelona, i es va unir a l'agència Selecciones Ilustradas de Josep Toutain, on va dibuixar les sèries Gringo (1963, amb guions de Manolo Medina) i Delta 99 (1968 sobre guions de Jesús Flores Thies). Fins aquell moment, la majoria dels seus treballs es publicaven a l'estranger i era quasi un desconegut a Espanya.

A partir de guions de Víctor Mora realitza la sèrie Dani Futuro a partir de 1969. Les seues inquietuds polítiques, unides a les seues reivindicacions sobre els seus drets d'autor el porten a abandonar la sèrie per a realitzar els seus propis projectes, començant per l'adaptació de la novel·la de Brian W. Aldiss El lento morir de la tierra que porta el títol Hom en la versió de Giménez. Es va publicar per primera vegada a Espanya el 1977, si bé a l'estranger s'havia publicat tres anys abans.

El 2005 va rebre el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona, com a reconeixement per tota la seua carrera.

Obra i Personatges

Llista de publicacions i personatges, on Carlos Gimenez, hi ha participat, en part o completament.^[2]
Anys	Publicació	Títol / Personatge	Format	Guionista	Editorial	En els números
1963	El Gigante de la Historieta	Varis	Quadern vertical	H.G.Oesterheld	Ediciones Manhattan	8
1966	Oeste	Varis	Quadern vertical	Raúl Lobos/sense identificar	Editorial Ferma	84 (El Loco), 111 ("Gringo" era el mejor)
1969	Kiko-2000	varis	Quadern vertical		Euredit	1,2,3,4,5,8,9
1969	Gaceta Junior	Varis	Revista	varis	Universo infantil,S.A.	1,Ext.2,53,73,74,75,76,77,78,79,80,81
1970	Gringo	Gringo	Quadern Vertical	Varis	Ibero Mundial de Ediciones	1,2,3,4,5,6,7,8,9,10,11,12,13,14,15,16,17,18,19,20,21,22

"Gringo" (1963).per l'agencia Selecciones Ilustradas.
"Delta 99" (1968).
"Dani Futuro" (1969).
"Hom" (1974).
"España Una, Grande y Libre" (1976), guions d'Ivá.
"Paracuellos" (1976). Narra la vida d'uns xiquets de la postguerra franquista que vivien a les llars d'Auxilio Social.
"Barrio" (1977).
"La saga de los Menéndez" (1978).
"Koolau el leproso" (1978), adaptació d'un relat de Jack London.
"Auxilio Social" (1980).
"Érase una vez en el futuro" (1980).
"Romances de andar por casa" (1983-85).
"Bandolero" (1987)
"Una infancia eterna" (1991), amb guió de Godard.
"Sabor a menta y otras historias" (1994), recull de nou històries dibuixades entre 1970 y 1992.
"El capitán Alatriste" (2005), com a guionista i Joan Mundet com a dibuixant.
"Los Profesionales". sèrie (oberta) de 5 àlbums.
"39-39. Malos tiempos" (2007-2009). sèrie completa de 4 àlbums.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 «Carlos Giménez» (en castellá). Ana Salado. [Consulta: 28 abril 2013].
↑ «Tebeosfera» (en castellà). [Consulta: 26 abril 2013].

Bibliografia i fonts

Jesus Cuadrado. De la Historieta y su uso, 1873-2000. Ediciones Sinsentido, 2000. Pag. 114-115. ISBN 84-89384-23-1. (castellà)
WEB; pàgina web oficial de Carlos Gimenez. (castellà)
Pons, Álvaro «Carlos Gimenez (entrevista)» (Fanzine) (en castellà). 9º Arte. 7 monos [valencia], Nº 7, 2000, pàg. 67 [Consulta: 28 abril 2013].