En un llarg i continuat esforç per dignificar el medi, ha col·laborat amb els seus articles en nombroses publicacions sobre còmics (Bang!, Viñetas, etc.), a més de ser l'autor de l'obra enciclopèdica De la historieta y su uso, 1873-2000 (2000).
Constitueix, juntament amb Mariano Ayuso, Luis Conde Martín, Ignacio Fontes, Carlo Frabetti, Pacho Fernández Larrondo, Federico Moreno, Ludolfo Paramio i Pedro Tabernero, la segona generació dels teòrics dels còmics sorgida a Espanya.[2]
Premis
El llibre Diccionario de uso de la historieta española, 1873-1996 va rebre el guardó de l'Asociación Madrileña de Críticos de Arte i una menció especial al Saló Internacional del Còmic de Barcelona, i fou valorat com la millor obra de l'any en el camp teòric per la convenció romana ExpoCartoon.
Obra (selecció)
Editorial sin punto y aparte (Tribulete, 1983);
Crónica desde Madrid (Aventuras Bizarras, 1983) sota el pseudònim de Pedro Pérez;
Edito (Grafito, 1984);
Viñetas y puñetas (Sado Maso, 1990);
El Octavo Pasajero: masturbantes e inútiles (El Maquinista, 1991);
Nada personal, ciudadano (Urich, 1991),
Viñetas ajenas (Classic X-Men n.º 34, What If n.º 28 a 36 i Gráfito, 1991-92);
Conceptos ("Excalibur" n.º 28-35 i "The New Avengers" n.º 54, 57-59, 1991);
CUADRADO, Jesús (2000). Atlas español de la cultura popular:De la historieta y su uso,1873-2000, Madrid: Ediciones Sinsentido / Fundación Germán Sánchez Ruipérez. 2 volums. ISBN 84-89384-23-1. (castellà)
José Mª Flores. No somos los únicos. A vueltas con el Diccionario de Cuadrado. El Wendigo, número 86 i 87 (2001). (castellà)