Representa la coneguda com a carn «ICAR», l'aliment enllandat, molt sovint caducat i que es va arribar a repartir de manera habitual en la ciutat com a sobrant d'altres conflictes armats des de feia diverses dècades —també als habitants musulmans que no en podien menjar.[3][6] La seua qualitat era tan precària i insalubre que s'ha documentat popularment que ni els animals el volien menjar,[6] fet que l'obra (restaurada en 2022) presenta amb una subversió contra la pretesa gratitud del marc mental colonialista.[7][8]
El frontal de la llanda, de color daurat i amb una bandera d'Europa ben grossa, mostra només el text en majúscules i en anglés «Canned Beef» (en valencià, 'Vedella enllandada'). En la seua part posterior, reproduïx el text íntegre en majúscules i en anglés i en italià d'una llanda original enviada com a material d'ajuda humanitària en la dècada del 1990:[10]
(anglès)Canned Beef Net weight: 340 g Best before date printed on the bottom Produced and manufactured by: icar Spa Head office and factory Vialle delle Scienze, 1 - Rieti (Italy) Ingredients: Beef meat, broth, salt, natural flavours, Preservative: Sodium nitrite.
(italià)Carne bovina in scatola Peso netto: 340 g Da consumarsi preferibilmente entro: vedi data sul fondo Prodotto da: icar Spa - Vialle delle Scienze, 1 - Rieti (Italy) Ingredienti: carni bovine, brodo, sale, aromi naturali, Conservante: sodio nitrito.
En la part lateral, endemés, s'hi observa el logotip de l'empresa alimentària italiana Icar (hui pertanyent a la coneguda companyia de carns enllandades Inalca)[11] i el codi de traçabilitat «Repubblica Italiana 236-L CEE» i, enquadrat, el logotip del Programa Mundial d'Aliments de les Nacions Unides i el seu nom en anglés, «World Food Programme».
El pedestal, en darrer lloc, conté una inscripció de crítica satírica i gravada en bosnià, també en majúscules:
(bosnià)Spomenik Medunarodnoj Zajednici Zahvalni gradani sarajeva
(català)Monument a la Comunitat Internacional Els ciutadans agraïts de Sarajevo
El juliol de 2022, després d'haver quedat vandalitzada amb grafits, descuidada i amb la pintura pelada, es va dur a terme una restauració de l'obra, que va recuperar l'aspecte de la llanda i les seues inscripcions; fon encapçalada per l'escultor local Dino Tozo.[8] Les tasques d'adequació van ser celebrades amb una cerimònia amb motiu del 25é aniversari del Centre de Promoció de la Societat Civil (en bosnià, Centra za promociju civilnog društva; CPCD) i amb el suport del consistori municipal i de l'Acadèmia de Belles Arts (Akademije likovnih umjetnosti).[8]
Context i crítica social
Tot i que el monument lluïx un peu que en principi sembla d'agraïment, té com a objectiu la crítica explícita i àcida per la pírrica ajuda humanitària i el poc suport bèl·lic que van patir els ciutadans de la ciutat durant els quasi quatre anys que es va allargar el setge de Sarajevo.[5][6]
El model escultòric de llanda és un dels tres tipus de carn «Icar» en conserva que es varen repartir durant eixe conflicte armat.[10] Descrita per la seua ferum i mal sabor, moltes de les unitats repartides eren excedents de la guerra del Vietnam i ja estaven caducades des de feia més de vint anys.[3][2] Per si allò no fora ja prou objecte de sentiment de menyspreu social per a la població assetjada, sovint eixos pots també contenien carn de porc, una vianda religiosament no apta per a la població autòctona musulmana del país, que era gairebé la meitat de l'urbs. Un descuit que és encara recordat com a insult per a les generacions que van patir els fets, en què van morir 10.000 persones a la mateixa Sarajevo.[4]
Des de la seua erecció en 2007 com a ridiculització del suport europeu i mundial per haver-los embargat les armes i alhora proveir-los de menjar enllandat i caducat, es considera que este monument definix amb precisió i simplisme la impotència i el mal record de la carn «ICAR» (de vegades, recollida com a «Icar» o «Ikar») en la memòria històrica de la ciutat.[12] Algunes voltes documentat com a part d'una llegenda urbana, però, d'altres, recollit segons diversos testimonis del setge, es diu que era «tan fastigós com el menjar de gos»,[6] però que ni tan sols els animals de companyia o els ferals menjaven la carn de les llandes, sinó que la rebutjaven.[7][9] Àdhuc es diu d'eixe aliment que hi havia veterinaris que recomanaven no donar-lo a les mascotes i que algunes havien emmalaltit de menjar-lo.[13] Altres habitants havien arribat a afirmar, preguntats per l'escultura, que «en cas d'un altre setge, abans preferisc morir que denigrar-me menjant ICAR».[12] En molts casos, diversos supervivents i veïns que la recorden amb odi i escaramells, sostenen que es veieren forçats a consumir-la, a contracor, atesa la seua delicada situació de fam.[6]
L'escultura i eixa carn, ambdues tractades en diverses obres acadèmiques, simbolitza «la relació entre els actors polítics internacionals i la gent de Sarajevo de mitjan 1990 —una relació de poder desigual que només es pot segellar amb cinisme i humor negre».[6] Ha estat descrita per crítics d'art com «una exhibició modesta» i «apolítica, que no podria fer ningú i sense ideologia» per expressar la dificultat, d'una obra irreverent d'aquestes característiques, a l'hora de representar el memorial d'un conflicte armat.[2][7] Alhora, es diu que l'obra aconseguix subvertir la tradicional visió colonial d'estar agraït per l'ajuda internacional remarcant el seu rerefons d'incompetència.[7]
Demick, Barbara. Logavina Street: life and death in a Sarajevo neighborhood (en anglès). Nova York: Spiegel & Grau, 2012. ISBN 978-0-679-64412-5.
Frykman, Jonas; Povrzanovic, Maja. Sensitive Objects: Affect and Material Culture (en anglès). Nordic Academic Press (Kriterium), 2016. ISBN 9789187675669.
Popović, Dušan V.; Omerović, Enis; Kunda, Ivan; Meškić, Zlatan. Balkan Yearbook of European and International Law 2019 (en anglès). Springer, 2020. DOI10.1007/978-3-030-33058-3. ISBN 9783030652951.
Stierli, Martino; Widrich, Mechtild. Participation in Art and Architecture: Spaces of Interaction and Occupation (en anglès). Bloomsbury, 2015. ISBN 9780857727879.
