Rostit de carn de porc.Carn de porc en un quadre del pintor francès Paul Gauguin (1848-1903).Peus de porc.
La carn de porc o carn de porcí és un producte carni procedent del porc. És una de les carns més consumides al món[1] amb evidències de ramaderia porcina que es remunta al 5.000 aC.[2]
A més a més, és una de les més aprofitades, perquè es fa servir gairebé tot el cos de l'animal, així com molts dels seus subproductes: pernil, xoriço, bacó, botifarra, cansalada, paté, etc. A algunes religions és un aliment prohibit a les seves normes dietètiques a la caixrut al judaisme, i al halal a l'islam.
Història
Els porcs van ser domesticats a Mesopotàmia cap al 13.000 aC.[3]
Abans de la producció massiva i la reenginyeria dels porcs al segle XX, la carn de porc a Europa i Amèrica del Nord era tradicionalment un plat de tardor: els porcs i altre bestiar venien a la matança a la tardor després de créixer a la primavera i engreixar durant l'estiu. A causa de la naturalesa estacional de la carn en la història culinària occidental, les pomes (collides a finals d'estiu i tardor) han estat un maridatge bàsic amb la carn de porc fresca. La disponibilitat durant tot l'any de carn i fruites no ha disminuït la popularitat d'aquesta combinació als plats occidentals.[4]
Especejament
Representació esquemàtica de les parts d'un porc.
Cap de porc. Consta de diferents parts comestibles: orelles, galtes, etc.
Hi ha diverses formes de fer-se al forn. Una d'elles molt coneguda a la gastronomia de Castella i Lleó, disposa un porc jove sencer a un forn, tal com es pot degustar a la província de Segòvia.
Rostit
Un porc rostit en uns pintxos
Els bistecs a la planxa, les escalopes (bistecs arrebossats), s'elaboren la majoria de les vegades a la graella, rostits, brasejats, farcits, fregits a la paella.
Embotits
És una de les formes més freqüents dels usos de la carn de porc, ja sigui com salsitxa, o en embotits fins com salami, xoriço, botifarra, etc.
Salaó
La salaó de la carn de porc com a mètode de conservació va ser molt emprat pels mariners europeus del segle xvii. Algunes peces trobades en salaó avui en dia solen ser les costelles i la cansalada.
Nutrició
Degut al contingut en mioglobina de la carn de porc, presenta un color vermell abans de ser cuinada i quan s'exposa a les calors de la cuina es torna lleugerament més blanca. Malgrat aquest efecte, la carn de porc es considera carn vermella.
Malalties
Existeixen algunes malalties associades al consum de carn de porc:
Triquinosi. Si es consumeix carn de porc crua, poc cuinada i sense control sanitari.
Cisticercosis. Parasitosi humana produïda per les larves de la tènia del porc.[7]
Prohibicions religioses
Les dues religions més conegudes que prohibeixen la ingesta de la carn de porc són:
El judaisme, segons el Levític (capítol 11) i el Deuteronomi (capítol 14, 3-21), que determinen els aliments permesos i prohibits.
L'islam, segons l'Alcorà (2, 2,173, 5, 3, 6, 145, i 16, 115), que determina els aliments halal ("permesos") i haram ("prohibits"). Al·là prohibeix la ingesta de sang, carronya i porc.
Al cristianisme es considera crucial la frase de Pau en la seva Carta als Corintis (2, 16), que diu: «Ningú us jutgi en menjar o en beguda». No obstant això, hi va haver una llei tàcita que prohibia als cristians consumir carns vermelles (que inclouen la carn de porc) tots els divendres de l'any. Actualment aquesta prohibició només s'aplica al Divendres Sant.
Curiositats
El porc és un animal de consum tan comú en diferents cultures que no és estrany que aparegui en contes, llegendes i refranys. El conte segurament més conegut a occident és el dels tres porquets. De refranys n'hi ha de tan coneguts com "De porc i de senyor, se n'ha de venir de mena".[8]
↑Thompson, Michael D., “‘Everything but the Squeal’: Pork as Culture in Eastern North Carolina,” North Carolina Historical Review, 82 (Oct. 2005), 464–98. Heavily illustrated.
.jpg)
