Canemàs

Arpillera de jute. Els canemassos més ordinaris tenien un aspecte semblant.
Diverses menes de teixit de canemàs per a brodar.

En els orígens el canemàs era una tela ordinària teixida amb fils de cànem, usada quan calia resistència més que aspecte o finura del teixit. S'emprava, per exemple, per a fer sacs o tendes de galera.

Les definicions modernes destaquen l'aspecte reixat del teixit, que pot ser de materials diversos, molt adequat per a servir de base a futurs brodats.[1]

  • En sentit figurat, el significat modern de canemàs s'empra sovint per a indicar l'estructura bàsica de treballs, estudis o accions posteriors encara per realitzar.[2][3]

Variants del teixit

Canemassos fins

Malgrat que les definicions oficials de canemàs només recullen les varietats de teixit més bastes hi ha documents que demostren la fabricació i l`ús de canemassos fins. Com és lògic, els teixits fins es teixien a partir dels fils de cànem més fins.[4]

Un “ Diccionario de la lengua castellana” parla de les varietats més fines de canemàs, “cañamazo” (o “cañamaza”) en castellà.[5]

A més de la qualitat de la tela, molts canemassos fins estaven tintats. Diversos colors eren possibles.

La part més important dels canemassos fins, era la de peces relativament econòmiques: tovalles, tovallons i algunes peces de vestir i per a la llar.

Canemassos de força

Els fils de cànem més gruixuts i forts es dedicaven a la fabricació de cordes de vaixell i veles. Abans de l'arribada regular del cotó les veles es feien només de cànem amb vessos (tires de tela) tallats i cosits. Aquests teixits per a veles eren, tècnicament parlant, canemassos. Des que l'ús del cotó fou possible les veles catalanes foren de cotonia.[6]

  • Segons un llibre francès, els teixits de veles es classificaven en fins, mitjans i grossos (“fin trest”, “demi trest”, “gros trest” ; essent “trest” la grafia antiga de “trait”).[7]

Canemassos ordinaris

Els canemassos ordinaris eren els més comuns. Fabricats a partir de fibres de cànem menys selectes es dedicaven a la fabricació de sacs i en usos de menys responsabilitat.

Canemassos de brodar

Des de temps antics hi ha definicions de canemàs ("canevas" en francès, "canvas" en anglès) que indiquen la variant destinada a servir de suport per a brodar.[8][9]

  • L'any 1845 es va publicar el DICTIONNAIRE DES ARTS ET MANUFACTURES (de Charles Laboulaye i altres). Francisco de Paula Mellado va publicar la traducció al castellà el 1856. La definició de “cañamazo” en aquesta obra fa referència, exclusivament, al canemàs de brodar.
    • Traducció lliure aproximada: “Canemàs: així s'anomena una tela poc espessa de cànem, lli o cotó, els fils de la qual es creuen en quadres per a rebre els punts de brodat d'un tapís. Per tal d'obtenir el millor canemàs possible els fils usats són generalment de cotó, cada fil format per entre tres i cinc unitats i de color blanc. Aquests fils s'encolen i es premsen abans de teixir-los. Un cop teixits cal que els quadrats siguin regulars i els fils paral·lels… Durant molts anys s'ha fet servir el canemàs anomenat “canemàs Penèlope ”, teixit de forma que els fils de la trama i l'ordit se separen de dos en dos. També hi ha el “canemàs Jacquart” que proporciona la comoditat d'oferir el fons ja teixit, deixant la part del dibuix a brodar sense teixir...”.[10]

Documents

  • 1331. Armament de la Coca Sant Climent: “Sex sachs de canamás vuyts”, “Item. Un tros de canamás”[11]
  • 1341-1342. En el llibre “Manual del viatge fet per Berenguer Benet a Romania, 1341-1342” es parla de canemàs prim i canemàs gros. Amb els preus corresponents.[12]
  • 1344. Canemàs per a folrar la tenda d'una galera: "Vint-i-cinc canes de canemàs per a folrar la tenda, a 12 diners la cana: 1 lliura i 6 sous (fol. 23 r.)".[13]
  • 1377. Drap de canemàs per a màrfegues. "Lo 16 de janer del any 1377 fou inscrita en lo Llibre de Comptes d'En dez Blada una partida en la qual consta que ha donat a en Salvador Soler, sastre de drap de Ili de Barcelona, 93 sous per dues màrfegues de drap de canyamas per als llits de Sibilia y de la dida de la filla del Senyor Rey y d'ella".[14]
  • 1383. Hi ha un document que demostra l'existència de teixits de canemàs d'una certa finor i, a més, tintats de color: "Item I cobertoret de seda a obs de batajar ab sotana de canemàs blau. Item V canes e mija de canemàs blau. Item V canes e mitja de canamàs groch".[15]
  • c.1400. Diversos esments de "sachs de canemàs".[16]
  • 1481.[17]
  • 1701. Dret o tarifa de la Generalitat de València sobre canemassos exportats.[18]
  • 1741. Viatge Anson. Traducció castellana. “Cañamazo” en el sentit de “canvas”, que vol dir lona.[19]

Les canamasseries

El terme derivat de canemàs, canamasseria, pot aplicar-se en dos àmbits diferents:

  • El primer faria referència a un conjunt de teles teixides, principalment canemassos teixits de cànem.
  • El segon significat correspondria a "botiga de canemassos".

Documentació sobre "canamasseria"

  • 1436. Canar sobre taulell teixits diversos. Els teixits que hom considera en el decret municipal són els següents:
    • draps de or
    • taffatans
    • terçanells
    • draps de lli
    • telas
    • canamasseria
    • fustanis
    • cotonnies

“[1436, abril, 18. Barcelona] Sobre lo Canar en lo Taulell. Ara hoiats totom generalment per manament del honorable Mostaçaf de Barçelona… se hagen a canar de pla sobre taulell ab cana cayrada, e, posant la cana en lo mig dels dits e no per les vores. Fonc publicada a XVIII. de Abril M.CCCCXXXVI.”

  • 1437. Canamasseria en el sentit d'una mercaderia ben definida amb una tarifa per a carregar i descarregar específica per parte dels barquers del moll de Barcelona.
  • 1466. Drets de sal i canamasseria.[17]
  • 1469. ASPECTES DE LA POLÍTICA FISCAL DE LA DIPUTACIÓ DEL GENERAL AL SEGLE XV: LA QÜESTIÓ DE LA SAL A L'EMPORDÀ DURANT LA GUERRA CIVIL. Drets de sal i canamaçaria de Girona.
  • 1599-1629. Els impostos recaptats sobre la canamasseria eren de l'ordre del 20% del total dels impostos recaptats per la Generalitat.[20]

Referències

  1. ↑ Canemàs. http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0024909
  2. ↑ Riba i Bracons, Carles. Cartes de Carles Riba, II: 1939-1952. Institut d'Estudis Catalans, 1991, p. 36–. ISBN 978-84-7283-178-0. 
  3. ↑ Guillem Mateu. Ramon Margalef i Guillem Colom. Diàleg epistolar entre dos savis, mestres i pioners de la ciència. Edicions UIB, 1 febrer 2009, p. 14–. ISBN 978-84-8384-088-7. 
  4. ↑ La nouvelle maison rustique, ou Économie generale de tous les biens de campagne: La maniere de les entretenir et de les multiplier. chez Sagrain fils, 1740, p. 665–. 
  5. ↑ Diccionario de la lengua castellana, en que se explica el verdadero sentido de las voces, su naturalezza y calidad, ... Dedicado al rey nuestro señor Don Phelipe 5. ... compuesto por la Real Academia Española. Tomo primero [-sexto]: Tomo segundo. Que contiene la letra C, 1729, p. 130–. 
  6. ↑ Robert KIPPING. Elementos de construcción de velas. Imp. de T.Fortanet, 1860. 
  7. ↑ Jacques Peuchet; André Morellet Dictionnaire universel de la géographie commerçante .... Blanchon, p. 237–. 
  8. ↑ Nicolas Baudeau. Commerce. chez Panckoucke, 1783, p. 351–. 
  9. ↑ Encyclopaedia Britannica: Or, A Dictionary of Arts, Sciences, and Miscellaneous Literature, Enlarged and Improved. Archibald Constable, 1823, p. 150–. 
  10. ↑ Charles Laboulaye. Dictionnaire des arts et manufactures: A-F(1845). Librairie Scientifique-Industriel de L. Mathias (Augustin), 1845, p. 580–. 
  11. ↑ Antonio de Capmany y de Montpalau; Barcelona (Spain). Real Junta de Comercio Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona: Publicadas por disposicion y a expensas de la Real junta y consulado de comercio de la misma ciudad. En la Imprenta de D. Antonio de Sancha., 1779, p. 412–. 
  12. ↑ Daniel Duran i Duelt. Manual del viatge fet per Berenguer Benet a Romania, 1341-1342: estudi i edició. Editorial CSIC - CSIC Press, 2002, p. 138–. ISBN 978-84-00-08089-1. 
  13. ↑ Es continuación de: Miscelánea de textos medievales. Editorial CSIC - CSIC Press, 1988, p. 170–. ISBN 978-84-00-06874-5. 
  14. ↑ [enllaç sense format] http://www.raco.cat/index.php/MemoriasRABL/article/viewFile/205696/300349
  15. ↑ Carme Batlle i Gallart. El "llibre del consell" de la ciutat de Barcelona, segle XIV: les eleccions municipals. Editorial CSIC - CSIC Press, 1 gener 2007, p. 130–. ISBN 978-84-00-08509-4. 
  16. ↑ Regina Sáinz de la Maza Lasoli. La Orden de San Jorge de Alfama: aproximación a su historia. Editorial CSIC - CSIC Press, 1990, p. 470–. ISBN 978-84-00-07063-2. 
  17. ↑ 17,0 17,1 Catalonia (Principality). Diputació. Directori de la Visita del General de Catalunya, y brev sumari de sentencias de las visitas fetas desde lo any 1599. fins la ultima feta en lo any 1635, etc. MS. notes. A. Lacavalleria, 1672, p. 164–. 
  18. ↑ Memorial de totes les robes, y mercaderies que dehuen dret de General en la present Ciutat, y Regne de Valencia, així de entrada com de eixida, com de verdader passatge, conforme actes de cort, capitols del general, usos, pratiques, y bons costums del present regne. en la Imprenta de Antoni Bordazar, 1701, p. 7–. 
  19. ↑ Antoine François Prévost. Historia general de los viajes, o nueva colección de todas las relaciones de los que se han hecho por mar y tierra, y se han publicado hasta ahora en las diferentes lenguas de todas las naciones conocidas: donde se contiene lo mas notable, util y mas cierto de los paises adonde han penetrado los viageros, con las costumbres, religion, usos, artes, ciencias, comercio y manufacturas de sus habitantes. en la imprenta de D. Juan Antonio Lozano, 1778, p. 357–. 
  20. ↑ [enllaç sense format] http://www.raco.cat/index.php/Manuscrits/article/viewFile/23303/92524