Cancrisilita
Fórmula química	Na₇(Si₇Al₅)O₂₄(CO₃)·3H₂O
Epònim	cancrinita, silici i composició química
Localitat tipus	mont Al·luaiv
Classificació
Categoria	Mineral
Nickel-Strunz 10a ed.	9.FB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.FB.05
Dana	76.2.5.4
Propietats
Sistema cristal·lí	sistema hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 12,57 Å; c = 5,1 Å;
Grup espacial	grup espacial 186
Color	incolor, lilà, violeta clar
Exfoliació	no observada
Duresa (Mohs)	5
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,509 nε = 1,490
Birefringència	δ = 0,019
Impureses comunes	Ca, Mn, Fe, K, S
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1990-013
Any d'aprovació	1990
Símbol	Cnc
Referències	[1]

La cancrisilita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la cancrinita. Va ser anomenada en al·lusió al seu alt contingut de silici en comparació a la cancrinita, que té més alumini.^[1] Va ser descoberta al mont Al·luaiv, al districte de Lovozero (óblast de Múrmansk, Rússia). També ha estat descrita a la pedrera Poudrete, a Montérégie (Quebec, Canadà).

És un tectosilicat de fórmula química Na₇(Si₇Al₅)O₂₄(CO₃)·3H₂O. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cancrisilita pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.