Can Clota

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Clota
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaEsplugues de Llobregat Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLaureà Miró Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 35″ N, 2° 05′ 40″ E / 41.37635°N,2.09432°E / 41.37635; 2.09432
Bé cultural d'interès local
Data29 juliol 1985
Id. IPAC18890 Modifica el valor a Wikidata

Can Clota és una masia senyorial situada prop del torrent del mateix nom a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), catalogada com a bé cultural d'interès local.[1]

Història

L'any 1503 hi ha documentat el nom del primer propietari, Simó Canyet, síndic del poble. Posteriorment se succeïren els següents propietaris: Masdeu (1663), Pere Armigant (1703), i Francesc Armigant (1734), que va vendre la finca a Jaume Clota,[1] natural de Sant Feliu de Pallerols.[2]

El 1744, el seu fill Francesc de Clota i de Teixidor, comerciant,[3] fou nomenat cavaller[2] pel rei Felip V,[4] que li concedí l'escut heràldic amb el lema Triumphum non est sine sanguine,[5] que es troba a la llinda del portal d'entrada.[1] El 1746 va adquirir a Francesc Galceran de Cartellà-Sabastida-Ardena, baró de l'Albi i de Folgons,[6] i la seva esposa Hipòlita de Casteràs,[7] la senyoria jurisdiccional del terme d'Altet i Lluçà per 11.000 lliures.[8]

La seva filla Francesca de Clota i d'Anglí,[9] fruit del seu primer matrimoni amb Manuela d'Anglí i Mas,[2] es va casar amb Fèlix March de Jalpí-Tragó i de Berenguer,[10] i la propietat passà a l'hereu Francesc Maria de Jalpí i de Clota (1758-1821).[11] El 1803, la seva filla Maria Antònia de Jalpí i de Maranyosa[12] es va casar amb el gironí Francesc Salvador de Delàs i de Taurinyà (1778-1864), II baró de Vilagaià,[13] i els seus descendents encara mantenen la propietat de Can Clota.[14]

Descripció

Angle nord-oest de la masia, amb la torre central
Bassa

Consta de planta baixa, dos pisos i una torre-mirador, de planta quadrada, voltada de finestrals antigament coberts.[1] La torre, que domina el conjunt, té probablement fonaments del segle xiv,[15] i juntament amb les arcades de mig punt que volten la bassa són la part més visible des de la carretera.[1]

A l'est hi ha situada la capella pública, datada l'any 1689, segons la inscripció d'una pedra conservada a la sagristia.[1]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Can Clota». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Morales Roca, 2002, p. 571.
  3. ↑ «Francesc CLOTA y de TEIXIDOR». geneanet. Martín Rodríguez.
  4. ↑ Morales Roca, Francisco José «Privilegios nobiliarios del Principado de Cataluña». Revista Hidalguía, 129, 1975, pàg. 257.
  5. ↑ «Significado del apellido CLOTA Y TEIXIDOR». Libro de Armoría.
  6. ↑ «Francisco Galseran de ARDENA». geneanet. pierfit.
  7. ↑ «Hippolyte Marie Francoise de CASTERAS de CASTERAS SOURNIA». geneanet. pierfit.
  8. ↑ AHPB, notari Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/13, f. 66-72, 12-05-1746.
  9. ↑ «Francesca de Clota i Anglí». geneanet. Josep Lladó.
  10. ↑ «Fèlix March de Jalpi-Tragó i de Berenguer». geneanet. Josep Lladó.
  11. ↑ «Francesc Maria de Jalpí i de Clota». geneanet. Josep Lladó.
  12. ↑ «Maria Antònia de Jalpí i de Maranyosa». geneanet. Josep Lladó.
  13. ↑ «Francesc Salvador de Delàs i de Taurinyà». geneanet. Josep Lladó.
  14. ↑ «Can Clota». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  15. ↑ Camps i Arboix, 1965.

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Clota
  • «Can Clota». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.