Sorgí al voltant de l'antiga masia de Can Caralleu i la font de Can Caralleu,[1] a partir de 1945, quan l'encarregat de la bòbila que hi havia a la masia començà a vendre parcel·les a immigrants procedents d'Andalusia i Extremadura, que aixecaven cases d'autoconstrucció, sovint amb materials procedents de la bòbila.[2]
El 1960 l'Ajuntament de Barcelona expropià la finca i la va convertir en el complex esportiu Can Caralleu,[3] que actualment està gestionat per l'Associació d'Entitats per a la Gestió de Can Caralleu formada per Centre Excursionista de Catalunya, Universitat Ramon Llull i Fundació Claror.[4]
Als anys 1980, amb la urbanització de la ronda de Dalt i els preparatius dels Jocs Olímpics, la constructora Núñez i Navarro va edificar un conjunt d'edificis d'habitatges i es va normalitzar la situació de la propietat de les parcel·les, cosa que va propiciar la venda d'aquestes a compradors amb major capacitat adquisitiva, i les cases d'autoconstrucció passaren a ser xalets. La regulació definitiva es va fer amb el Pla Especial de Millora i Reforma del Sector de Can Caralleu, i la modificació del Pla General Metropolità, aprovat per la Generalitat el 1996.[2]
Edificis destacats
Centre Esportiu Municipal Can Caralleu, carrer dels Esports, 2-8.[5]
↑ 2,02,1Mestre, Jesús. Barris i carrers de Sarrià, Sant Gervasi i Vallvidrera. Barcelona: Premsa Local El Jardí SCCL, 2024, p. 20. ISBN 978-84-09-66050-6.
↑«Torre i jardins dels Marquesos de Sentmenat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«L'Acadèmia». Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears.