Kenenisa Bekele era el favorit abans de la carrera, ja que mai havia perdut una carrera en aquesta distància i era l'actual campió olímpic i mundial, a més de tindre el rècord del món. El quatre vegades medallista d'argent a grans competicions Sileshi Sihine era un altre dels favorits,[2] però no va poder participar per una lesió i va ser substituït pel reserva d'EtiòpiaImane Merga.[3]Gebregziabher Gebremariam i els kenyansMoses Masai i Micah Kogo eren altres possibles medallistes.[2]
Tadese es va posar al capdavant de la prova des del principi, però va ser superat per Nicholas Kemboi, el qual va dominar la cursa fins als 4.000 metres. Tadese i Masai es van posar en eixe moment a liderar la prova, amb els atletes eritreus aguantant el ritme. A partir del sisè quilòmetre, eren quatre corredors els qui dominaven la cursa (Tadese, Masai, Bekele i Kogo). Tadese va augmentar el ritme, i només Bekele el va poder seguir. A l'última volta, Bekele es va posar primer i va esprintar per guanyar la medalla d'or amb un temps de 26:46,31, rècord dels campionats. Tadese va guanyar l'argent, i Masai va mantenir la seva tercera posició i la medalla de bronze.[4]
Bekele va continuar imbatut en la distància i va guanyar el seu quart Campionat del Món. La medalla de bronze de Moses Masai va ser la segona de la família en la competició, ja que la seva germana Linet Masai havia guanyat els 10.000 metres femenins dos dies abans.[4][5]
