Caer

La porta nord del castell de Cardiff, continuador de les fortificacions romanes i reconstruïda seguint les línies romanes.

Caer (pronúncia gal·lesa: [kɑːɨr]; irlandès antic: cair o kair) és un element de topònim en gal·lès que vol dir "plaça forta", "fortalesa", o "ciutadella",[1] a grans trets equivalent als antics termes celtes dun i briga que també designaven fortaleses ("oppidum" per als romans), però aquests sobretot si eren en llocs elevats. El gal·lès té un altre terme específic per a "castell", casualment idèntic al català: castell, que prové del llatí castrum ("post fortificat"). La forma plural d'aquest mot, castra ("campament militar"), esdevingué un sufix habitual en l'anglès antic i produí diversos topònims en les variants -caster, -cester, i -chester.[2]

Segons l'actual ortografia gal·lesa, caer s'escriu usualment com a prefix, tot i que antigament fou escrit—particularment en llatí—com a mot separat. Se suposa que el terme deriva del britònic * kagro- i que està relacionat amb cae ("camp, tros de terra clos").[3] Tot i que els castells de pedra foren introduïts a bastament a Gal·les pels invasors normands, "caer" fou i segueix essent emprat per a descriure també els poblats que nasqueren al voltant d'alguns d'ells. N'és un exemple la fortalesa romana de Caernarfon, coneguda antigament en gal·lès com a Caer Seiont per la seva situació al Seiont; el posterior castell Eduardià i la seva comunitat es diferenciaren com a Caer yn ar Fon ("fortalesa del país del davant d'Anglesey").[2] Tanmateix, els noms actuals de la fortalesa romana i el castell Eduardià són ara Segontiwm o Castell Caernarfon, mentre que les comunitats mantenen el nom caer.

Britànnia

El De Excidio Britanniae de Gildas, on es relaten les invasions anglosaxones de Britànnia, explica que hi havia 28 ciutats romanes fortificades (llatí: civitas) a l'illa, sense enumerar-les.[a] La Història dels Britans tradicionalment atribuïda a Nennius inclou una llista de les 28, cadascuna d'elles anomenada "caer".[4][b] Hi ha controvèrsia sobre si aquesta llista inclou només ciutats romanes o una barreja d'aquestes amb assentaments no romans.[8] Alguns dels topònims que han estat proposats són:

Britànnia Romana (Encyclopædia Britannica, 1911).
Caernarfon Castle
Caernarfon deriva el seu nom del Castell de Caernarfon Eduardià, tot i que actualment es coneix en gal·lès com a Castell Caernarfon...
Segontium
...mentre que la fortalesa romana coneguda actualment com a Segontium derivava el seu nom d'una llatinització de la comunitat britana vora el Seiont.[2]

Gal·les

Alguns exemples a l'actual Gal·les:

Anglaterra

Alguns exònims gal·lesos moderns de ciutats angleses:

Carriden House, una fortalesa romana restaurada que formà part del mur d'Antoní a Escòcia.

Escòcia

L'Escòcia meridional, antic Hen Ogledd ("Vell Nord") dels romano-britons, conté molts topònims moderns amb variacions de caer, entre altres:

A la ficció

Notes

  1. ↑ De Excidio Britanniae, §3. (en llatí). Citat a l'entrada "Civitas" de Celtic Culture.[4]
  2. ↑ Noms llatins segons l'edició de la Historia Brittonum de Mommsen,[5] traduccions i equivalents moderns segons Ford,[6] Ussher,[7] tret que s'indiqui el contrari.
  3. ↑ James Ussher cita un altre passatge a Nennius:"[13]Aquí, diu Nennius, l'Emperador Constantí (probablement el pare de Constantí el Gran) va morir; és a dir, a prop de la ciutat de Cair Segeint o Custoient, a Carnarvonshire" (original: "Here, says Nennius, Constantine the Emperor (the father probably of Constantine the Great) died; that is, near the town of Cair Segeint, or Custoient, in Carnarvonshire"). Nennius constatà que la tomba amb la inscripció de l'emperador era encara present a la seva època.[7] Ford l'atribueix, però, a Constantine, fill de Santa Elena.[6]
  4. ↑ Segons Ford, qui adscrigué el "Caer-Custoeint" de Nennius a un dels reis de Dumnònia anomenat Constanci (Constantine en anglès).[6]
  5. ↑ Tot i que James Ussher el va adscriure al Cambridge de Gloucestershire.[7]
  6. ↑ Tant Ussher com Ford fan servir la transcripció Lundein; atenyent-nos a Mommsen, cal notar la semblança entre Lindum, nom romà de l'actual Lincoln, i el topònim genèric celta * Lindon, "llac".
  7. ↑ James Ussher apuntava Bristol.[7]
  8. ↑ Coit és "bosc" o "fustes" en gal·lès (wood en anglès). Ford considera el nom com a la construcció de "Caer-Pensa-Uel-Coyt" ("Fort Penselwood"), mentre que Mommsen i Ussher tracten vel com a la conjunció llatina equivalent a o: "Cair Pensa o Coyt".[5][7]
  9. ↑ Usser,[7] seguint John Leland.[14]
  10. ↑ Henry de Huntingdon el va adscriure prèviament a Lincoln i així fou assumit fins al s. XIX, quan Bradley el va situar a Lichfield,[15] suposant que era la romana Letocetum.[16] Malgrat tot, unes excavacions han demostrat que Letocetum era prop de Wall.[6]

Referències

  1. ↑ Carlisle, Nicholas. Topographical Dictionary of the Dominion of Wales, "Glossary", p. xxx. W. Bulmer & Co. (Londres), 1811.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Allen, Grant. "Casters and Chesters" in The Cornhill Magazine, Vol. XLV, pp. 419 ff. Smith, Elder, & Co. (Londres), 1882.
  3. ↑ Geiriadur Prifysgol Cymru, vol. 1, p. 384.
  4. ↑ 4,0 4,1 "JTK". "Civitas" a Celtic Culture: A Historical Encyclopedia, Vol. I, p. 451. ABC-CLIO (Sta. Barbara), 2006.
  5. ↑ 5,0 5,1 Nennius (attrib.). Theodor Mommsen (ed.). Historia Brittonum, VI. Composta després del 830. (en llatí). Hostatjat a Latin Wikisource.
  6. ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 6,16 6,17 6,18 Ford, David Nash. "The 28 Cities of Britain" a Britannia. 2000.
  7. ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 7,15 Newman, John Henry & al. Lives of the English Saints: St. German, Bishop of Auxerre, Ch. X: "Britain in 429, A. D.", p. 92. Arxivat 2016-03-21 a Wayback Machine. James Toovey (Londres), 1844.
  8. ↑ Breeze, Andrew. "Historia Brittonum" and Britain's Twenty-Eight Cities a Journal of Literary Onomastics Arxivat 2017-11-13 a Wayback Machine.. 2016.
  9. ↑ Veprauskas, Michael. "The Problem of Caer Guorthigirn" a Vortigern Studies. 1998.
  10. ↑ Williams, Robert. "A History of the Parish of Llanfyllin" a Collections Historical & Archaeological Relating to Montgomeryshire, Vol. III, p. 59. J. Russell Smith (Londres), 1870.
  11. ↑ Roman Britain Organisation. "Mediomanum?" a Roman Britain Arxivat 2007-04-01 a Wayback Machine.. 2010.
  12. ↑ Newman, John Henry & al. Lives of the English Saints: St. German, Bishop of Auxerre, Ch. X: "Britain in 429, A. D.", p. 92. Arxivat 2016-03-21 a Wayback Machine. James Toovey (Londres), 1844.
  13. ↑ A la pàgina 20 de l'edició de 1838 de Stevenson de l'obra de Nennius.
  14. ↑ Citat a The Historic King Arthur: Authenticating the Celtic Hero of Post-Roman Britain de Frank Reno, Ch. 7: "Camelot and Tintagel", p. 201.
  15. ↑ A Academy, Vol. XXX, Oct. 1886.
  16. ↑ Wolcott, Darrell. "Glast and the Glastening". Center for the Studies of Ancient Wales (Jefferson), 2010.
  17. ↑ «Fife Place-name Data :: Kirkcaldy» (en anglès). [Consulta: 19 maig 2022].

Vegeu també