PROFILPELAJAR.COM

Buzz Aldrin
	(1969)
Biografia
Naixement	20 gener 1930 (94 anys); Glen Ridge (Nova Jersey)
Formació	Institut de Tecnologia de Massachusetts ; Severn School ; Acadèmia Militar dels Estats Units ; Montclair High School (en)
Tesi acadèmica	Line-of-sight guidance techniques for manned orbital rendezvous (1963 )
Director de tesi	Walter Wrigley, Myron A. Hoffman (en) , Robert L. Halfman (en) i Norman E. Sears (en)
Activitat
Ocupació	oficial de la força aèria, escriptor de ciència-ficció, enginyer, autobiògraf, aviador de combat, astronauta, empresari
Ocupador	NASA, astronauta
Partit	Partit Republicà dels Estats Units
Membre de	Acadèmia Internacional d'Astronàutica
Carrera militar
Branca militar	Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica
Rang militar	coronel
Conflicte	Guerra de Corea
Temps a l'espai	12 dies, 1 hora i 52 minuts
Missió espacial	–Gemini 12; –Apollo 11
Família
Cònjuge	Anca Faur (2023–); Lois Driggs Cannon (1988–2012); Beverly Van Zile (1975–1978); Joan Ann Archer (1954–1974)
Pare	Edwin Eugene Aldrin Sr.
Cronologia
21 juliol 1969-21 juliol 1969	caminada sobre la Lluna
Premis
	(20 gener 2023) Llegendes vives de l'aviació../... 26+ ;
	Signatura
Lloc web	buzzaldrin.com

Buzz Aldrin (anglès: Edwin Eugene Aldrin Jr.) (Glen Ridge, 20 de gener de 1930), nascut Edwin Eugene Aldrin, Jr., és un astronauta i pilot estatunidenc que va ser el segon home a trepitjar la Lluna (després de Neil Armstrong) durant la missió Apollo 11, la primera missió tripulada que va aterrar a la Lluna.^[1]

Biografia

Primers anys

Edwin Aldrin es va graduar a l'escola superior de Montclair (tercer de la seva promoció) i a l'acadèmia militar de West Point, Nova York.^[2] Aldrin va ser promogut a tinent segon i va servir com a pilot de caça a les forces aèries nord-americanes durant la Guerra de Corea, en la qual va volar en 66 missions de combat amb un F-86 Sabre.^[3] Després d'abandonar Corea, Aldrin va ser instructor d'artilleria aèria a la base Nellis de les forces aèries nord-americanes, i assistent del degà de facultat a l'acadèmia de les forces aèries dels Estats Units. Després d'aquest destí, Aldrin va volar amb un F-100 Super Sabres com a comandant de vol a Bitburg, Alemanya.

Carrera militar

Aldrin va deixar el servei militar per assistir a l'Institut de Massachusetts de Tecnologia (Massachusetts Institute of Technology, MIT) a Cambridge (Massachusetts) on va aconseguir un doctorat en astronàutica. La seva tesina doctoral fou "guiatge per a aproximacions orbitals tripulades".^[4] Després de deixar el MIT, va tornar a les forces aèries, va ser destinat a l'oficina d'objectius Gemini de la divisió de sistemes espacials de les forces aèries, a Los Angeles, Califòrnia, i després a l'escola de pilots de proves de les forces aèries a la base Edwards (Califòrnia). El març de 1972, Aldrin es va retirar del servei actiu després de 21 anys.

Carrera com a astronauta

Aldrin va ser seleccionat com a part del tercer grup d'astronautes de la NASA l'octubre de 1963.^[5] Les seves maneres serioses i intel·lectuals el van fer molt valuós pel disseny de les missions Gemini, però no va estar mai a la llista de tripulants. La mort de la tripulació principal de la Gemini 9 va promocionar Aldrin com a tripulant de reemplaçament. La principal missió de la Gemini 9 fou l'aproximació i acoblament de la càpsula amb un vehicle objectiu, però en fallar aquest últim Aldrin va improvisar una eficaç maniobra per aproximar-se a unes coordenades determinades de l'òrbita terrestre. Va ser llavors confirmat com a pilot en la Gemini 12, l'última missió Gemini i l'última possibilitat de testejar les activitats extra-vehiculars o EVA (popularment conegudes com a "caminades espacials"). Aldrin va utilitzar tècniques revolucionàries durant els exercicis d'entrenament per a la missió. Aquestes, encara són utilitzades avui en dia. Va marcar un rècord en activitats extra-vehiculars i va provar la viabilitat del treball dels astronautes fora de les càpsules.

Aldrin tenia molta més projecció pública que Neil Armstrong, i es diu que originalment fou ell el que havia de baixar primer a la superfície de la Lluna. Aldrin també és conegut pel seu vessant místic, essent francmaçó, i rebent, fins i tot, la comunió a la superfície lunar.^[6]

Jubilació

Després de deixar el servei actiu, Aldrin va retornar a les forces aèries en un càrrec administratiu, però per sobre la seva carrera planejaven els seus problemes personals. En la seva autobiografia "Retorn a la Terra", Aldrin relata els seus problemes amb l'alcoholisme i la depressió després de deixar la NASA. Aldrin va continuar promovent l'exploració espacial i va produir fins i tot el joc d'ordinador "Buzz Aldrin's Race into Space" del 1992.

Trivialitats

Aldrin col·laborà amb l'escriptor de ciència-ficció John Barnes en els llibres "Encounter With Tiber" i "The Return".
El 2002, el president dels Estats Units, George W. Bush va assignar Buzz Aldrin a la comissió presidencial del futur de la indústria aeroespacial dels Estats Units.
Un petit cràter a la Lluna, prop del lloc d'aterratge de l'Apollo 11 porta el seu nom en honor seu.
Aldrin té una estrella al famós Passeig de la Fama a Hollywood.
Ha col·laborat en diverses sèries de televisió, incloent "Els Simpson" i "Ali G".
Actualment col·labora a la Taula de Governadors de la Societat Nacional de l'Espai, que també va presidir.
El 1988 Aldrin va canviar legalment el seu nom pel de "Buzz".

Referències

↑ «Buzz Aldrin | Biography & Facts» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 08-08-2023. [Consulta: 20 agost 2023].
↑ Redd, Nola Taylor. «Buzz Aldrin & Apollo 11» (en anglès). space.com, 01-08-2018. [Consulta: 20 agost 2023].
↑ Aldrin, Buzz. Magnificent desolation : the long journey home from the moon. Bath : Windsor, 2010, p. 36. ISBN 978-1-4084-6054-2.
↑ Genova, Anthony; Kaplinger, Brian; Wilde, Markus; Aldrin, Buzz «Establishment and design of an earth-moon communications network in lunar polar orbit». 2018 IEEE Aerospace Conference, 3-2018, pàg. 1–9. DOI: 10.1109/AERO.2018.8396442.
↑ «Astronaut Bio: Buzz Aldrin». NASA, 02-04-2009. Arxivat de l'original el 2009-04-02. [Consulta: 20 agost 2023].
↑ «Freemasons on the Moon: a secret mission» (en anglès britànic). The M.K. Oginski Masonic Lodge in Minsk, Belarus. [Consulta: 20 agost 2023].