Carlo Pedersoli va néixer el 31 d'octubre de 1929 a Borgo Santa Lucia, Campània (Nàpols), Itàlia. El 1947 la seva família va emigrar a Amèrica del Sud i Carlo va abandonar els estudis de química que feia a la Universitat La Sapienza de Roma. A Buenos Aires, Argentina, va ser bibliotecari;[3] a Montevideo (Uruguai) va exercir també com a bibliotecari durant anys, i va treballat amb el consulat italià local.[4] Un cop va tornar a Itàlia, va ingressar a l'equip nacional de natació i va participar en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 i Melbourne 1956.
Es llicencià en Dret el 1955 i parlava sis idiomes. El 1957 va tornar a Amèrica del Sud i va participar en la construcció del tram Veneçuela-Colòmbia de la carretera Panamericana San Cristobal - La Fría. Aquesta experiència li va permetre "retrobar-se a si mateix en els límits i les potencialitats".
El 1960 es va casar amb Maria Amato, amb qui tingué tres fills: Giuseppe (1961), Christine (1962) i Diamante (1972).
Palmarés esportiu
Carlo Pedersoli el 1950.
Pedersoli va ser 7 cops campió d'Itàlia en els 100 metres lliures entre 1949 i 1956, a banda de 4 cops més en relleus. També fou el primer nedador italià a baixar de la marca del minut als 100 metres (19 de setembre de 1950 a Salsomaggiore –amb una marca de 59”5).[5]
La seva primera aparició al cinema fou el 1950, a Quo Vadis, on hi feia de guàrdia de l'Imperi Romà. Va canviar el seu nom pel de Bud Spencer el 1967 perquè li agradava Spencer Tracy i la cervesa Budweiser; amb aquest nom va protagonitzar el seu primer film amb el també actor italià Terence Hill, a la pel·lícula Déu perdona ... jo no (1967), de la qual tots dos van protagonitzar dues seqüeles. La parella protagonista de Spaghetti Westerns, va assolir el seu primer gran èxit amb Li deien Trinidad, pel·lícula de l'any 1971 que tot i que estava ambientada al salvatge oest, ja exemplificava els camins artístics pels quals després discorreria la seva carrera. Cinema d'humor amb catàrtics finals a base de trompades, i amb una dualitat en els personatges basada en la força expeditiva i acció directa de Bud vers l'audaç i manipulador Terence. El 2010 tots dos van rebre el David de Donatello honorífic per la seva carrera.
Altres activitats
Carlo Pedersoli també fou autor de les cançons d'alguna de les pel·lícules on participa com a actor.
La seva passió per l'aeronàutica el va portar a obtenir la llicència de pilot privat tant d'avioneta com d'helicòpter. El 1981 va fundar la línia aèria de càrrega Mistral Air, que pertany actualment al Correu italià.
En les eleccions regionals de 2005 es va presentar com a candidat pel Laci del partit polític Forza Italia, però no va resultar elegit.
El 2009 va fer un espot per Bancaixa, l'anunci de televisió s'acompanya amb la cançó Born to be alive. L'estil de l'espot recorda els films gravats a la dècada dels setanta juntament amb Terence Hill, com va ser el cas de Dos superpolicies.
Filmografia
En solitari
Tetralogía Peuassos
Piedone lo sbirro, 1973 (El super-poli), Inspector Rizzo "Peuassos".
Piedone a Hong Kong, 1975 (Peuassos o En Peuassos va a Hong Kong), Inspector Rizzo "Peuassos".
.jpg)
