El bruc d'hivern (Erica multiflora)[2] és un arbust pertanyent al gènere Erica i de la família de les ericàcies. L'epítet específic multiflora, en llatí, significa 'de moltes flors'.
Noms populars
També reps els noms de bruguera, petarrell, petorro, cepell/cipell, ciprell, xipell, xiprell o ciprelló.
Descripció
És un arbust petit, de fins a 1,5 m d'alçada. Es diferencia del bruc boal perquè floreix durant la tardor i l'hivern (d'octubre a gener) i les flors són més grans i tenen un to rosat.
Les fulles són lineals i estretes, de 8 a 14 mm de llargada, que cobreixen pràcticament totes les branques. Les flors són petites i de color rosa, en forma d'olleta; surten totes als extrems de les tiges en agrupacions característiques, sostingudes per pedicels rogencs. El fruit és una càpsula molt petita.
Distribució i hàbitat
Es troba a la terra baixa i, a diferència de la resta de brucs, que són propis de sòls silicis o descalcificats, es troba sobre terreny calcari, sobretot acompanyat de romaní. Es fa als carrascars, pinars i alzinars esclarissats. Es pot trobar habitualment entre els 0 i els 1.000 metres d'altitud. Molt rarament entre els 1.000 i els 1.200 metres.[3]
Galeria
Referències
| Bases de dades taxonòmiques | |
|---|
.svg){kind=icon}
,_Santa_Perp%C3%A8tua_de_Gai%C3%A0,_2.jpg)
