Brevoortia aurea

Infotaula d'ésser viuBrevoortia aurea Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN195080 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreClupeiformes
FamíliaClupeidae
GènereBrevoortia
EspècieBrevoortia aurea Modifica el valor a Wikidata
(Spix & Agassiz, 1829)[1][2]
Nomenclatura
Sinònims
  • Clupanodon aureus (Spix & Agassiz, 1829)[3]

Brevoortia aurea és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids.[4]

Descripció

  • Pot arribar a fer 26 cm de llargària màxima.[5][6]

Alimentació

Menja sobretot fitoplàncton.[7]

Depredadors

A l'Argentina és depredat per Paralichthys orbignyanus.[8]

Hàbitat

És un peix marí, pelàgic-nerític i de clima subtropical (22°S-38°S, 60°W-42°W).[5][9]

Distribució geogràfica

Es troba a l'Atlàntic sud-occidental: des de Rio de Janeiro (el Brasil) fins, probablement, la desembocadura del riu de la Plata (l'Argentina).[5][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20]

Observacions

És inofensiu per als humans.[5]

Referències

  1. ↑ Gill T. N., 1861. Synopsis of the subfamily of Clupeinae, with descriptions of new genera. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 13. 33-38.
  2. ↑ Spix, J. B. von & Agassiz, L., 1829-1831. Selecta genera et species piscium quos in itinere per Brasiliam annos MDCCCXVII-MDCCCXX jussu et auspiciis Maximiliani Josephi I.... colleget et pingendso curavit Dr J. B. de Spix.... Monachii. Selecta genera et species piscium quos in itinere per Brasiliam annos MDCCCXVII-MDCCCXX jussu et auspiciis Maximiliani Josephi I.... colleget et pingendso curavit Dr J. B. de Spix....: Part 1: i-xvi + i-ii + 1-82, Pls. 1-48;, Part 2: 83-138, Pls. 49-101.
  3. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  4. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 FishBase (anglès)
  6. ↑ Whitehead, P.J.P., 1985. FAO Species Catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303.
  7. ↑ Sanchez, M.F., 1989. Morphological characteristics of digestive tract and trophic spectrum of saraca (Breevoortia aurea, Clupeiformes, Pisces). Physis-A 47(112):21-33.
  8. ↑ FishBase (anglès)
  9. ↑ Whitehead, P.J.P., 1985.
  10. ↑ Acha, E.M. i G.J. Macchi, 2000. Spawning of Brazilian menhaden, Brevoortia aurea, in the Río de la Plata estuary off Argentina and Uruguay. Fish. Bull. 98:227-235.
  11. ↑ Cousseau, B. i Perrotta, R.G., 1998. Peces marinos de Argentina. Biología, distribución, pesca. Instituto National de Investigación y Desarrollo Pesquero (INIDEP), Mar del Plata, l'Argentina. 163 p.
  12. ↑ López, H.L., R.C. Menni i A.M. Miguelarena, 1987. Lista de los peces de agua dulce de la Argentina. Biología Acuática Núm. 12, 50 p. (Instituto de Limnología "Dr. Raúl A. Ringuelet").
  13. ↑ López, H.L., A.M. Miquelarena i R.C. Menni, 2003. Lista comentada de los peces continentales de la Argentina. ProBiota Serie Técnica y Didáctica. Núm 5, 87 p.
  14. ↑ Macchi, G.J. i E.M. Acha, 2000. Spawning frequency and batch fecundity of Brazilian menhaden, Brevoortia aurea, in the Río de la Plata estuary off Argentina and Uruguay. Fish. Bull. 98:283-289.
  15. ↑ Menezes, N.A., P.A. Buckup, J.L. Figueiredo i R.L. Moura, 2003. Catálogo das espécies de peixes marinhos do Brasil. São Paulo. Museu de Zoologia da Universidade de São Paulo, 160 pp.
  16. ↑ Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio (Japó). 369 p.
  17. ↑ Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
  18. ↑ Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482 p.
  19. ↑ Prisco, A.R., S.B. García de la Rosa i J.M. Díaz de Astarloa, 2001. Feeding ecology of flatfish juveniles (Pleuronectiformes) in Mar Chiquita Coastal Lagoon (Buenos Aires, Argentina). Estuaries 24(6A):917-925.
  20. ↑ Radonic, M., 1997. Diversity, abundance and dietary behaviour of fish bycatch in shrimp and prawn fishery in front of the coasts of Mar del Plata, Argentina. Mar del Plata, l'Argentina Facultad de Ciencias Exactas y Naturales 1997, 53 p.

Bibliografia

  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Brum, M.J.I., 1996. Cytogenetic studies of Brazilian marine fish. Braz. J. Genet. 19(3):421-427.
  • Brum, M.J.I., C.T. Aguilar, M.M. Correa i P.M. Galetti, 1990. Estudos citogenéticos em Clupeiformes (Pisces): Análise chromossomica de Brevoortia aurea (Spix, 1829). p. 1. A: III. Simp. Citogenet. Evol. e Aplic. de Peixes Neotropicais, Botucatu - SP.
  • Brum, M.J.I., P.M. Galetti, M.M. Correa i C.T. Aguilar, 1992. Multiple sex chromosomes in south Atlantic fish, Brevoortia aurea, Clupeidae. Rev. Brasil. Genét. 15:547-553.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs