Brannerita
Brannerita provinent de la mina Dieresis, El Cabril, Sierra Albarrana, Hornachuelos, província de Còrdova, Andalusia, Espanya
Fórmula química	(U4+, Ca, Th, REE)(Ti, Fe3+, Nb)₂(O,OH)₆
Epònim	John Casper Branner
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.DH.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.DH.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/D.12
Dana	8.3.4.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Color	negre
Exfoliació	desconeguda
Fractura	desigual, concoidal
Duresa (Mohs)	4,5 a 5,5
Lluïssor	semimetàl·lica, adamantina i grassa
Color de la ratlla	marró fosca, marró verdosa
Diafanitat	opaca
Densitat	6,35
Fluorescència	groga sota ona curta
Mineral radioactiu
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1967 s.p.
Símbol	Bnr
Referències	[1][2]

La brannerita és un mineral de la classe dels òxids que rep el seu nom del geòleg estatunidenc John Casper Branner (1850-1922). És un mineral amb una alta radioactivitat. També és coneguda amb els noms cordobaita i lodochnikita.

La brannerita acostuma a presentar-se en forma de cristalls detrítics o en grans. Es formen només petits cristalls, que poden ser vítris. Cristal·litza en el sistema monoclínic, i la seva duresa oscil·la entre 4,5 i 5,5 a l'escala de Mohs. Pot ser de color negre, però més sovint es troben en tonalitats de groc a marró verdós. Pot mostrar fluorescència groga sota ona curta de llum ultraviolada. És dimorf de l'orthobrannerita, i forma una sèrie de solució sólida amb la thorutita.^[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la brannerita pertany a «04.DH: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); plans que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: ortobrannerita, thorutita, kassita, lucasita-(Ce), bariomicrolita, bariopiroclor, betafita, bismutomicrolita, calciobetafita, ceriopiroclor, cesstibtantita, jixianita, hidropiroclor, natrobistantita, plumbopiroclor, plumbomicrolita, plumbobetafita, estibiomicrolita, estronciopiroclor, estanomicrolita, estibiobetafita, uranpiroclor, itrobetafita, itropiroclor, fluornatromicrolita, bismutopiroclor, hidrokenoelsmoreïta, bismutostibiconita, oxiplumboromeïta, monimolita, cuproromeïta, stetefeldtita, estibiconita, rosiaïta, zirconolita, liandratita, petscheckita, ingersonita i pittongita.

Es troba en la mateixes condicions que l'or, incloent els plaers (placers, en anglès), en pegmatites de granit i gneis granítics, en els conglomerats de còdols silicificats, en quars hidrotermal i als filons de calcita. S'hi troba juntament amb zircó, xenotima-(Y), uraninita, rútil, or i apatita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la Pala d'Ereixe (Parc Nacional d'Aigüestortes), en un context de mineralitzacions d'urani en corneanes silurico-devonianes.^[4]

Només es coneix una varietat de la brannerita: l'absita. El nom fa referència al fet que el dipòsit va ser localitzat per un avió d'Air-Borne-Scintillator, un dispositiu connectat a una aeronau per a la localització de jaciments minerals. Aquesta espècie conté al voltant d'un 12,7% de ThO₂, i la seva fórmula és Ti₇U₂ThO₂₀·5H₂O, aproximadament. Va ser descrita per primera vegada en uns exemplar de Crocker's Well (Província d'Olary, Austràlia del Sud), tot i que també se n'ha trobat a Dead Horse Bay (península de Yorke), totes dues ubicacions a Austràlia.^[5]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brannerita