Bottinoïta
Bottinoïta de la mina Dörnberg, a Ramsbeck (Alemanya)
Fórmula química	NiSb5+ 2(OH)₁₂·6H₂O
Epònim	Bottino mine (en)
Localitat tipus	mina Bottino, Stazzema, Alps Apuans, Província de Lucca, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.FH.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.FH.05
Dana	6.3.9.1
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 16,026Å; c = 9,795Å;
Color	de blau clar a blau-verd clar
Macles	la incapacitat per resoldre l'estructura es va atribuir a un possible maclatge
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blau molt clar
Diafanitat	transparent
Densitat	2,83 g/cm³ (mesurada); 2,81 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,600 nε = 1,605
Birefringència	δ = 0,005
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1991-029
Símbol	Bot
Referències	[1]

La bottinoïta és un mineral de la classe dels òxids que pertany i dona nom al grup de la bottinoïta. Va ser anomenada en honor de la mina Bottino, on va ser descoberta.^[1]

La bottinoïta és un òxid de fórmula química NiSb5+
2(OH)₁₂·6H₂O. Cristal·litza en el sistema trigonal. Els seus cristalls són tabulars en {0001}, amb {1010}, en agregats en forma de rosa i esferulítics, de fins a 3 mm.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bottinoïta pertany a «04.FH: Hidròxids (sense V o U), amb H2O +- (OH); octaedres aïllats» juntament amb la brandholzita.

La bottinoïta es forma adjacent o incrustada a ullmannita en dipòsits hidrotermal oxidats amb base metàl·lica. Va ser descoberta a la mina Bottino, a Stazzema, als Alps Apuans (Província de Lucca, Toscana, Itàlia). També ha estat descrita a Alemanya, França, Espanya, Itàlia i el Regne Unit.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bottinoïta