Després d'entrar com a monjo al monestir de Montserrat, el 1894, fou ordenat de sacerdot el 1902.[4] Viatjà a Jerusalem el 1906 i estudià a l'Escola Bíblica, on conegué el Pare Lagrange. El 1907 fou nomenat professor al Seminari Siríac de Jerusalem, i quan va retornar a Montserrat el 1910 ja posà les bases de les col·leccions museístiques orientals del monestir. Fou professor de siríac i hebreu a l'Instituto Pontificio Anselmiano de Roma entre 1913 i 1922. Visqué a l'orient, on col·laborà amb l'Església Catòlica Siríaca en les tasques d'edició de textos litúrgics, fent coneixença de l'aleshores patriarca Efrem Rahmani. Des de Jerusalem, participà a partir de 1924 en el projecte impulsat per Francesc Cambó i la Fundació Sant Damàs per a la producció d'una Bíblia en llengua catalana. Desavinences posteriors el van fer abandonar el projecte i dirigir el seu propi treball de la Bíblia de Montserrat.[5] Pels volts del 1928 va adquirir 200 papirs a Egipte, en el que s'ha considerat la primera col·lecció privada d'aquest tipus de manuscrits a Catalunya i l'Estat espanyol.[6] Tornà a Montserrat el 1951, on celebrà regularment seguint el ritu siríac.[7]
Obra
El Sinaí: viatge per l'Aràbia Pètria cercant les petjades d'Israel (1913; segona edició 1955; tercera edició 2011)[8]
Legisne toram? (1919)
La Bíblia. Versió dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat[9]
El Gènesi (1926)
L'Èxode (1927)
Levític (1927)
Els Nombres (1928)
El Deuteronomi (1928)
El Psalteri(1932)
I i II de Samuel (1952)
Litúrgia siríaca de Sant Jaume (1952)
Dietari d'un viatge per les regions de l'Iraq (1922-1923) (2009)[10]