Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es va especialitzar en dret administratiu. Fou Jutge de Primera Instància de Sort alhora va col·laborar al diari La Corona de Barcelona i el 1867 fundava el diari El Siglo a Lleida. A les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872 fou elegit diputat pel districte de Sort-Vielha, però no es va presentar a la reelecció i continuà amb la seva carrera jurídica com a registrador de la propietat, primer a Ponferrada i després al Vendrell, Sòria, Falset, Vic i Zamora.
Quan estigué destinat a Falset fou catedràtic de filosofia en un Institut Lliure de Segon Ensenyament que va fundar ell mateix. També fou catedràtic de legislació hipotecària a l'Ateneu Barcelonès i primer director de les Juntes Regionals. El 1903 també formà part de la comissió oficial redactora de les bases de l'aleshores nova Llei Hipotecària.
Obres
Constitución política de los pueblos antiguos (Barcelona, 1866)
Ensayo de un compendio de los principios de Legislación Hipotecaria (Madrid, 1879)