El bolet de greix o murga (Gyromitra esculenta) és un bolet d'aparició primaveral, és tòxic i cal tractar-lo amb molta precaució.
Taxonomia
[1]Jacob Christian Schaeffer(1774) va publicar diverses il·lustracions d'una espècie en la làmina 161, sense indicar-ne el nom però etiquetades en el índex com Elvella mitra.[2] El fong va ser descrit per primera vegada l'any 1800, pel micòleg Christian Hendrik Persoon,[3] com a Helvella esculenta. Elias Fries (1849)[4] va descriure el gènere Gyromitra i sancionà l'espècie com G. esculenta.
L'epítet genèric prové del grecgyrós -arrodonit- i mítra, que fa referència a la forma d'aquest bolet. La paraula llatinaesculenta correspon a "comestible".
És un bolet amb un barret buit, de color bru rogenc, que sembla un cervell o un drap arrugat, sostingut per un peu blanc, curt, buit, trencadís, solcat a la part de sota. Tot el bolet pot assolir de quatre a vuitcm.
Contràriament al que el seu nom indica (l'epítet esculenta que significa "comestible" en llatí), aquest bolet és tòxic per als humans, fins i tot mortal si es menja cru. Pot causar intoxicacions greus o accidents mortals fins i tot quan es consumeix cuit, si es consumeix repetidament. Quan es deshidrata, continua sent lleugerament tòxic perquè la giromitrina es converteix en monometilhidrazina (o metilhidrazina), que es degrada durant l'assecatge però continua present com a hidrazina.
Un estudi publicat el 2021 associa el consum d'aquest bolet amb un ressorgiment en un poble de la Savoia de casos d'esclerosi lateral amiotròfica (més coneguda com a "malaltia de Charcot" o ELA), que en realitat és una malaltia neurodegenerativa; en una regió de Finlàndia on el bolet de greix també es consumeix, s’ha detectat un increment d’aquesta malaltia en la seva població.
Síndrome giromítrica
Giromitrina
El principi tòxic, la giromitrina (N-metil-N-formylhidrazona), s'hidrolitza en l'organisme a metilhidrazina. La metilhidrazina, antagonista de l'acció de la piridoxina (vitamina B6) sobre les nombroses reaccions cel·lulars de les quals aquesta vitamina és el cofactor, és responsable de les manifestacions observades.
Trastorns neurològics
Els trastorns neurològics (convulsions) es poden explicar per un defecte en la síntesi d'àcid γ-aminobutíric (piridoxina dependent) que indueix una disminució del nivell intracerebral de GABA, amb la reducció del llindar epilèptic. El dany hepàtic s'explica per la formació intracel·lular de radicals lliures. La intoxicació subaguda és possible en un consum repetit de dosis baixes que l'organisme elimina molt lentament.
Un estudi publicat el 2021 associa el consum d'aquest bolet amb la malaltia de Charcot [2].
Símptomes
La incubació és llarga (correntment de 6 a 8 hores, de vegades de 2 a 24 hores). L'aparició dels trastorns és sobtada, marcada per astènia, marejos, mal de cap, dolor abdominal, vòmits i, de vegades, diarrea. Els signes persisteixen durant 1 o 2 dies i després milloren gradualment. Les formes greus es caracteritzen per trastorns neurològics (convulsions), trastorns metabòlics (hipoglucèmia, acidosi metabòlica) i l'aparició, el 2n o 3r dia, de danys hepàtics citolítics que poden ser greus. L'afectació renal és indirecta. Se n’han descrit casos d'hemòlisi intravascular aguda. El tractament consisteix en el tractament simptomàtic dels trastorns digestius i l'afectació hepatorenal, associats a l'administració intravenosa de vitamina B6 (1 a 2 grams per 24 hores)[4].
Risc de confusió amb altres bolets
Noms populars
Capadella, cobertora, barretetss, capellets de paret, orella de monjo, coques, papellides, coquetes de paret, murga.[cal citació]
↑ 2,02,1Schäffer, Jacob Christian Fungorum qui a Bavaria et Palatinatu circa Ratisbonam nascuntur icones, nativis coloribus expressae, 2, 1774, pàg. Pl. 161.
↑Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 54-55.
Claude Andary, Guy Privat & Marie-Jo Bourrier (1985) Variations of Monomethylhydrazine Content in Gyromitra Esculenta, Mycologia, 77:2, 259-264, DOI: 10.1080/00275514.1985.12025094
.svg){kind=icon}
.jpg)
