La cursa es disputa tradicionalment durant el segon cap de setmana de setembre i té una durada de 24 hores, durant les quals es van tornant en el pilotatge de la moto els tres membres de l'equip. Antigament, els equips eren compostos per només dos pilots, havent de córrer cadascun 12 hores en total, fins que pels volts de 1977 les regles canviaren als tres corredors per equip actuals, per qüestió de seguretat,.
Durant el cap de setmana de la cursa s'organitzen activitats paral·leles com ara un ral li de motocicletes gegants, un carnaval, un espectacle d'acrobàcia amb moto (stunt) i altres esdeveniments relacionats amb el motociclisme.
Història
Fins a 1970 la cursa es va celebrar en diversos circuits, principalment Montlhéry i Saint-Germain-en-Laye, passant a celebrar-se a Le Mans de 1971 a 1977. Durant els següents 22 anys, l'esdeveniment va tenir lloc al Circuit Paul Ricard i tot seguit es va traslladar al Circuit de Nevers Magny-Cours, on segueix actualment. De tots aquests emplaçaments, el Circuit Bugatti de Le Mans és el que més bon record ha deixat.[1] De fet, un cop la cursa va abandonar aquest circuit, se n'hi instituí una de successora: les "24 Heures Du Mans".
Les curses de resistència de 24 hores gaudeixen de gran seguiment als països francòfons, on es disputen les tres proves principals (Le Mans i Magny Cours a França i Spa-Francorchamps a Valònia). Lògicament, els equips i pilots més reeixits són francesos, tot i que de tant en tant en despunten de britànics. El 1992, un equip totalment britànic va guanyar la cursa, i més tard el britànic Terry Rymer ha obtingut bons resultats. Durant la dècada de 1970, el Campió del Món de velocitatPhil Read hi participà.
A finals de la dècada del 1970 i començaments de la del 1980, a França es disputà durant uns quants anys l'anomenat Bol d'Herbe, una rèplica del Bol d'Or però sobre terra, sovint per camins rurals i camps allunyats dels centres de població. Al seu moment, fou una de les proves de Resistència TT més populars a Europa.
↑Vignati, Alejandro. «Las "24 Horas Internacionales de Montjuich"». A: Motociclismo (en castellà). Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1972, p. 51. ISBN 84-01-70016-7.
Bibliografia
Mas Godayol, Josep (Director). «Bol d'Or. La conquista del oeste». A: Dos Ruedas. Gran enciclopedia ilustrada de la moto (en castellà). Barcelona: Editorial Delta, 1980, p. 230-241 (vol. I). ISBN 84-85822-02-1.
