Bloc d'Estudiants Independentistes

Infotaula d'organitzacióBloc d'Estudiants Independentistes
Dades
Nom curtBEI Modifica el valor a Wikidata
Tipussindicat d'estudiants Modifica el valor a Wikidata
Ideologiapancatalanisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1988
Data de dissolució o abolició1r maig 1999 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perCoordinadora d’Estudiants dels Països Catalans Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitCatalunya i Illes Balears Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Part deEsquerra Independentista Modifica el valor a Wikidata

El Bloc d'Estudiants Independentistes (BEI) fou un sindicat d'estudiants fundat el 29 de març de 1988 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).[1][2]

El BEI va treballar pel creixement de l'independentisme, per la defensa de la llengua catalana i per una universitat pública i popular. A més, tot i que sempre va mantenir autonomia orgànica i molts dels seus afiliats no tenien altres militàncies, també va estar connectat amb el que succeïa fora de les aules i va viure internament les transformacions de l'independentisme d'esquerres.[3]

Història

Amb incorporació de la Coordinadora Universitària Independentista al BEI el 1990, aquest es va estendre a la Universitat Politècnica de Catalunya i a la Universitat de Barcelona (UB). El 1992, va formar nuclis a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat de les Illes Balears. Aquell mateix any va guanyar les eleccions claustrals de la UAB i de la UB, convertint el BEI en la força majoritària entre l'estudiantat català. El seu líder en aquell període fou Josep Castells.[4] Finalment, el 1993 i 1994 va crear nuclis a la Universitat de Lleida, a la Universitat de Girona i a la Universitat Rovira i Virgili (URV).

El BEI va ser l'associació majoritària d'estudiants en les eleccions universitàries fins a mitjans dels anys 1990, i realitzava, a part de les tasques de representació d'estudiants en els òrgans de govern, activisme nacional, amb xerrades, conferències i activitats culturals i de conscienciació com la Setmana Verda, en la que anualment es feien activitats en les quals es promovia la sostenibilitat.

L'1 de maig de 1999, es va fundar a Valls la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans, com a confluència del BEI, del Principat i les Illes; l'Assemblea d'Estudiants Nacionalistes, del País Valencià; l'Associació Catalana d'Estudiants, de la Catalunya Nord; i el Col·lectiu Universitari Andreu Nin de la URV.[5]

L'activista David Minoves, els politòlegs Roger Buch i Jordi Muñoz, l'escriptor Jordi Vàzquez,[6] així com l'advocat Jaume Asens,[7] els periodistes David Bassa i Marcel Mauri i el fotoperiodista Jordi Borràs, en van formar part.[3]

L'any 2017, l'Editorial Gregal va publicar-ne la història, La generació de la independència. Del Bloc d'Estudiants Independentistes a l'Associació Catalana de Professionals, escrita per l'historiador Francesc Marco i Palau.[8]

Referències

  1. ↑ «Inventari del Fons DPP. Subsèrie ME-EI (Moviment Estudiantil de l'Esquerra Independentista) del CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona» (pdf). Dipòsit.UB.edu. [Consulta: 10 desembre 2015].
  2. ↑ Martí, Pere. «BEI: Quan l'independentisme va aprendre a guanyar». Vilaweb, 18-11-2018. [Consulta: 16 juny 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 Altarriba, Laia. «BEI: la 'fàbrica' de dirigents del moviment sobiranista». El Crític, 16-12-2018. [Consulta: 16 juny 2020].
  4. ↑ Miró, David. «Del BEI a JxSí, una (pre)història del Procés». Ara, 22-04-2017. [Consulta: 16 juny 2020].
  5. ↑ «5 anys de Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans». Endavant.org, 25-05-2011. [Consulta: 11 juny 2013].
  6. ↑ «Jordi Vàzquez - Llegir en català». LlegirenCatalà.cat. [Consulta: 31 maig 2016].
  7. ↑ Manchón, Manel. «Guanyem Barcelona, el proyecto de Ada Colau al que se aferra Podemos» (en castellà). Economia Digital, 20-01-2015. Arxivat de l'original el 2016-06-25. [Consulta: 31 maig 2016].
  8. ↑ Nerín, Gustau. «"La generació de la independència", de Marco-Palau». El Nacional, 12-04-2017. [Consulta: 16 juny 2020].