bisbat de Zé Doca (portuguès : Diocese de Zé Doca ; llatí : Dioecesis Zedocana ) és una seu de l'Església catòlica al Brasil , que pertany a la regió eclesiàstica Nordest 5 , sufragània de l'arquebisbat de São Luís do Maranhão . Al 2021 tenia 359.200 batejats d'un total de 392.000 habitants. Esta dirigida pel bisbe Jan Kot , O.M.I. .
Territori
La diòcesi s'estén a la part nord-occidental de l'estat brasiler de Maranhão .[ 1] Amapá do Maranhão , Araguanã , Boa Vista do Gurupi , Bom Jardim , Cândido Mendes , Carutapera , Centro do Guilherme , Centro Novo do Maranhão , Godofredo Viana , Governador Newton Bello , Governador Nunes Freire , Junco do Maranhão , Luís Domingues , Maracaçumé , Maranhãozinho , Nova Olinda do Maranhão , Presidente Médici , Santa Luzia do Paruá , São João do Carú i Zé Doca .[ 2]
La seu episcopal era la ciutat de Zé Doca , on es troba la catedral del Sant Antoni de Pàdua
El territori s'estén sobre 35.100 km² i està dividit en 21 parròquies , reagrupades en 5 regions pastorals.
La prelatura territorial de Cândido Mendes va ser erigida el 16 d'octubre de 1961 en virtut de la butlla Quod Christus Iesus de papa Joan XXIII , prenent el territori de la prelatura territorial de Pinheiro (avui diòcesi). L'església de Santa Maria Verge Immaculada serví com a catedral .
El 6 de novembre de 1976, per la carta apostòlica Ex quo tempore , el papa Pau VI proclamà a sant Francesc Xavier com a patró principal de la prelatura territorial.[ 3]
El 13 d'octubre de 1983, per la butlla In Brasilia Praelaturae del papa Joan Pau II la prelatura territorial fou elevada a diòcesi , amb el nom de bisbat de Cândido Mendes (dioecesis Candimendensis ).
El 5 de juliol de 1991, pel decret Cum urbs de la Congregació per als Bisbes , la seu episcopal fou traslladada de Cândido Mendes a Zé Doca , on l'església de Sant Antoni de Pàdua passa a ser la nova catedral, i la diòcesi assumí el nom actual.
El 20 de febrer de 1997 cedí el territori del municipi de Turiaçu al bisbat de Pinheiro .[ 4]
Cronologia episcopal
A finals del 2020, la diòcesi tenia 359.200 batejats sobre una població de 392.000 persones, equivalent al 91,6% del total.
any
població
sacerdots
diàques
religiosos
parroquies
batejats
total
%
total
clergat
clergat
batejats por
homes
dones
1963
45.000
50.000
90,0
7
7
6.428
7
3
1968
63.000
66.183
95,2
9
6
3
7.000
3
16
3
1976
75.000
80.000
93,8
8
6
2
9.375
2
21
5
1980
65.700
83.000
79,2
14
8
6
4.692
7
33
12
1990
240.000
282.000
85,1
12
6
6
20.000
13
36
13
1999
277.000
318.000
87,1
16
12
4
17.312
11
23
11
2000
280.000
322.000
87,0
10
6
4
28.000
11
24
11
2001
260.000
300.000
86,7
15
11
4
17.333
1
12
19
11
2002
260.000
300.000
86,7
20
15
5
13.000
13
18
11
2003
260.000
284.932
91,2
12
10
2
21.666
11
15
12
2004
260.000
284.932
91,2
13
11
2
20.000
8
17
12
2010
293.000
319.000
91,8
22
20
2
13.318
1
9
14
16
2014
307.500
334.000
92,1
26
24
2
11.826
1
8
21
20
2017
356.000
385.000
92,5
23
21
2
15.478
1
7
20
19
2020
359.200
392.000
91,6
26
22
4
13.815
9
21
21
Notes
Bibliografia
