Segons els conservadors de l'Acta et diplomata Albaniae, la diòcesi es va establir a principis del segle vii i comprenia un territori que les fonts gregues anomenaven Albanon o Arbanon. A les fonts llatines, a partir del segle xii, hi ha dues nomenclatures diferents, la de Croensis i la d'Albanensis o Arbanensis; tanmateix seria la mateixa diòcesi i només a partir de 1279 hi ha dos bisbes diferents per a les dues seus.[3] Els mateixos editors esmenten com a primer bisbe de Croia, el prelat David que apareix a la primera sessió del Concili de Constantinoble l'any 879-880 en què fou rehabilitat el patriarcaFoci.[4]
Si la tesi dels editors de l'Acta et diplomata Albaniae és correcta, els successius bisbes coneguts d'aquesta seu es troben a les fonts llatines a partir de la segona meitat del segle xii amb el títol d'episcopi Albanensis, Arbanensis o de Arbania: és Llàtzer, documentat el 1166 i el 1167; Paolo, documentat el 1208 i probablement també el 1209; i un bisbe anònim, esmentat el 1250 i el 1252. A les fonts gregues, un Croarum episcopus anònim és esmentat en una acta de 1216.[5]
A finals del segle xiii hi ha dos bisbes contemporanis, Romano di Croia i Michele di Arbano, que donen fe de l'existència de dues diòcesis diferenciades, que a partir d'aquest moment tindran cadascuna la seva pròpia sèrie de bisbes.
Les fonts eclesiàstiques de la cúria romana, dels segles xiv al xvi, conserven actes i diplomes amb la indicació dels bisbes Cro(j)ensis i dels bisbes Cro(y)acensis. Segons alguns autors, es tracta de dos bisbes diferents: el segon es referiria a la diòcesi de Tenin, coneguda a les fonts eclesiàstiques dels segles xi-xiii com a diòcesi Croatensis, és a dir, diòcesi dels croates. Els conservadors de l'Acta et diplomata Albaniae, en canvi, creuen que es tracta d'una sola diòcesi, a causa de les nombroses variacions presents en els actes curials d'aquell període: com a exemple informen del cas del bisbe Gualtiero, anomenat episcopus Croensis amb motiu del seu nomenament el 1400 i episcopus Croacensis quan va morir el 1425.[6]
La darrera menció de la sèrie episcopal de Croia data de la primera meitat del segle xvi.
↑ 5,05,1Acta et diplomata res Albaniae, vol. I, p. 46, nº 150.
↑Vers questa discussione: Acta et diplomata Albaniae, vol. II, p. 253, nota 4. Anche: Hrvatska revija 3 (1940), p. 276. Ludwig von Thallóczy, Illyrisch-Albanische Forschungen, vol. I, München und Leipzig 1916, pp. 218-219 (in nota).
↑Vedi Eubel, Hierachia catholica, I, p. 216; II, p. 140 e III, p. 181.
↑Acta et diplomata res Albaniae, vol. I, p. 119, nº 400.
↑Acta et diplomata res Albaniae, vol. I, p. 231, nº 776. Il documento del 1334 parla del bisbe Andreas Coronensis (Corone in Grecia); secondo gli editori degli Acta si tratterebbe de un refuso tipografico per Croensis (anche Ferlati, VII, p. 414). La darrera citació certa d'Andrea és del 1320 (Acta documenti nn. 663-665), quan fou nomenat administrador apostòlic de Cunàvia.
↑Questo bisbe è documentat com a auxiliar de Cambrai e de Tournai. (Eubel I, p. 216, nota).
↑Enrico de Wylstein fu nominato per la morte de Giacomo de Ahrweiler († 1370).
↑Eubel riporta che, per la morte de Giovanni, fu nominato bisbe Gualtiero; il nome de Giovanni è accompagnato da un punto esclamativo. Nel regesto pubblicato negli Acta et diplomata res Albaniae (vol. I, p. 258, nº 76) non si fa menzione de questo Giovanni.
↑ 13,013,113,2Documentat com a bisbe auxiliar de Tours (Eubel III, p. 181, note).
↑Secondo le fonti riportate da Eubel (vol. III, p. 181), questo bisbe fu nominato alla sede Croacensis per la morte de Martino de Porto, bisbe Crojensis.
(llatí)Acta et diplomata res Albaniae mediae aetatis illustrantia, collegerunt et digesserunt Dr. Ludovicus de Thallóczy, Dr. Constantinus Jirecek et Dr. Emilianus de Sufflay, 2 volumi, Vienna, 1913-1918