Bigastre (oficialment i en castellà, Bigastro) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura. Té 6.744 habitants (INE2009).
La llengua que s'hi parla és el castellà (segons dades de 2001, sap parlar valencià un 4,59% de la població).
Geografia
El terme, de 4,08 km², ens ofereix dues zones molt diferents: L'Horta amb la seua catifa d'horts on es conreen els cítrics i la zona més muntanyosa on són les finques de La Pedrera i el Mirador de la Loma, en les quals es poden trobar bones instal·lacions i camins per al goig de la natura.
La joventut del poble fa que, llevat d'algunes cases senyorials i altres de llauradors escampades pel terme, l'únic monument digne d'esment siga l'església de la Mare de Déu del Betlem on es conserva una talla de Sant Joaquim, de Salzillo.
Història
Hi ha La Loma, un jaciment de l'edat del bronze, del qual hi ha poques notícies. El municipi té el seu origen en el conegut com Lugar Nuevo de los Canónigos, una mena de residència dels canonges de la catedral d'Oriola, que tenien tots els drets sobre aquestes terres. En 1701 després d'alguns plets amb els colons l'església feu desistiment d'alguns privilegis i allò va permetre la fundació de Bigastre a partir de tres finques en què vivien 24 famílies.
Economia
En el moment de la fundació l'agricultura s'hi dedicava al lli i al cànem; en el segle passat la caiguda del tèxtil va fer derivar als cítrics i productes de l'horta tot mantenint l'agricultura de secà. Actualment també hi ha activitat industrial representada en els sectors construcció i manufacturer.
Demografia
En l'any 2009, Bigastre comptaba amb 6.744 habitants. En 2007 la xifra de població amb nacionalitat estrangera era del 17,5%, dels quals la majoria eren de nacionalitat britànica.[1]
Els menjars més típics són el cocido con pelotas i l'arròs amb conill. Però el més important de la gastronomia bigastrina és la seua rebosteria: almojábanas, toñas, almendrados i soplillos.
