PROFILPELAJAR.COM

Germanes Betlemites
	Plafó ceràmic amb l'emblema de l'orde (l'estel de sis puntes i tres corones), a l'antic convent de Mèxic, avui Museo Interactivo de Economía, que continua essent l'emblema de les germanes
Tipus	Congregació religiosa
Nom oficial	Institut de les Germanes Betlemites Filles del Sagrat Cor de Jesús
Nom oficial llatí	Instituto de Hermanas Bethlemitas Hijas del Sagrado Corazón de Jesús
Sigles	Bethl.
Altres noms	Betlemites Filles del Sagrat Cor
Hàbit	Original: túnica i escapulari vermells, vel negre i toca blanca; avui, camisa blanca, falda i armilla grises, vel negre i toca blanca
Objectiu	Educació als nens i joves; assistència a nens necessitats
Fundació	1861, a partir de l'orde de Monges Betlemites (1668-1821), Quetzaltenango (Guatemala) per beata Encarnación Rosal
Regla	Orde de Sant Francesc
Constitucions	1861, redactades per la fundadora
Patrons	Mare de Déu de Betlem i Sagrat Cor de Jesús
Branques i reformes	Deriva d'una reforma de les Monges Betlemites (1688-1821); Associació de Laics Betlemites
Fundacions destacades	Cartago (Costa Rica) (1877), San José (1886); Colòmbia: San Juan de Pasto, Bogotà, Gramalote; Equador: Tulcán, Otavalo; Espanya: Vilaflor i Arona (Illes Canàries), el Mas de les Mates (Terol, obra parroquial); Índia
Fundacions a terres de parla catalana	No n'hi ha hagut
Lloc web	http://www.bethlemitas.org.co/cg/home.php

Les Germanes Betlemites Filles del Sagrat Cor de Jesús són un institut religiós de dret pontifici, concretament una congregació religiosa dedicada a l'ensenyament dels joves. És el resultat de la reforma de la branca femenina, extinta en 1821, de l'Orde dels Germans de Betlem. Les germanes posposen al seu nom l'abreviatura Bethl.

Història

Orígens

L'orde betlemita havia estat fundat en 1658 per Pedro Betancur a Antigua Guatemala com a orde hospitaler i d'assistència als necessitats i comptava amb hospicis i llars d'acollida al virregnat de la Nova Espanya. En 1668, Agustina Delgado i la seva filla Mariana de Jesús s'oferiren per servir a l'Hospital de Belén (a l'actual Guatemala) i ajudar els germans. Foren acceptades pel superior i començaren a viure en una casa separada vora l'hospital, guardant la mateixa regla que els frares. En 1674 fou aprovada per la Santa Seu aquesta comunitat femenina, que anà creixent.

Com la branca masculina, l'orde entrà en declivi, arran dels esdeveniments polítics, en començar el segle xix, i fou suprimit en 1821. Les germanes que en quedaven podien continuar vivint-hi, però ja no podien acceptar novícies i l'orde anava camí de l'extinció.

Refundació

María Vicenta Rosal Vásquez (1820-1886) ingressà al Beaterio de Belén (Ciutat de Guatemala) en 1838, rebent l'hàbit de l'últim frare betlemita i prenent el nom d'Encarnació del Sagrat Cor. Descontenta amb la vida al beateri, relaxada i sense el carisma original, va intentar reformar-lo. En 1855 és elegida priora del beateri i comença la reforma; va fundar una nova comunitat, en 1861, al seu poble natal, Quetzaltenango, on aplica les constitucions reformades que ella mateixa redacta. Va orientar la congregació vers l'educació de nens i joves, de la qual hi havia molta necessitat a la regió. La nova congregació, que recuperava el carisma i forma de vida original de les betlemites s'anomenà Betlemites Filles del Sagrat Cor de Jesús.

A banda de l'adoració al Sagrat Cor de Jesús, fan assistència als necessitats i donen educació als nens en escoles i llars per a nens pobres. Els dos col·legis de Quetzaltenango veuen interrompuda la seva tasca per l'expulsió dels ordes religiosos decretada pel president guatemalenc Justo Rufino Barrios (1873-1885). Rosal marxa i, per continuar la tasca de la congregació, la instal·la a Costa Rica en 1877, on funda el primer col·legi femení a Cartago (Costa Rica), vora la Basílica de la Reina de los Ángeles, patrona del país. En 1886, la mare Encarnación fundà un orfenat-asil a San José.

El 1884, però, el nou govern també expulsa els ordes religiosos i prohibeix l'ensenyament religiós i ha de tornar a marxar. Funda col·legis betlemites a Colòmbia, i a San Juan de Pasto una llar per a nenes orfes. A l'Equador funda també a Tulcán i Otavalo.

Activitat i difusió

Les Germanes Betlemites es dediquen a tasques d'educació en col·legis i residències, assistència a necessitats i apostolat en les parròquies. Són unes vuitcentes germanes, en 80 cases repartides, sobretot en estats iberoamericans, sobretot Colòmbia (Medellín, Gramalote, Bucaramanga, Bogotà, Nariño, Pasto, Cocayán, Pasto, etc.), Equador (Tulcán, Otavalo, Quito, Portobelo, San Miguel, Ibarra, etc.), Costa Rica (Cartago, San José, San Isidro d'Alajuela, etc.), Guatemala (Quetzaltenango, El Quiché, Antigua i Sololá), el Salvador (Ahuachapán i Solotenango), Nicaragua (Managua, Chinandega, Jinotepe i Jinotega), Panamà (dos col·legis a la capital) i Veneçuela (Coromoto i Sotopó). També té cases obertes a Itàlia (diverses escoles i hospicis a Roma, Frattochie, Nàpols, Paternopoli, Grottaminarda, Andria i Avigliano) els Estats Units (Dallas), Índia (quinze cases al sud-est de la Península, deu d'elles a Tamil Nadu) i Espanya: el convent i santuari del Sant Hermano Pedro a Vilaflor (Tenerife, poble natal de Pedro Betancur), i dues obres parroquials a Arona i el Mas de les Mates (Terol). Hi ha una casa a Roma.