 Bertrandita |
|---|
![]() |
| Fórmula química | Be₄Si₂O₇(OH)₂ |
|---|
| Epònim | Émile Bertrand  |
|---|
|
| Categoria | silicats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BD.05 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BD.05 |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.07 |
|---|
| Dana | 56.1.1.1 |
|---|
| Heys | 14.3.2 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 8,7135(4) Å; b = 15,268(1) Å; c = 4,5683(3) Å; |
|---|
| Grup puntual | mm2 - pyramidal* |
|---|
| Grup espacial | space group Cmc2₁ (en)  |
|---|
| Color | incolor, groc clar |
|---|
| Macles | common on {011}, {021}; heart- or v-shaped twins.* |
|---|
| Duresa | 6 a 7 |
|---|
| Lluïssor | vítria |
|---|
| Diafanitat | transparent |
|---|
| Densitat | 2,59 a 2,6 g/cm³ (mesurada); 2,61 g/cm³ (calculada) |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
|---|
| Índex de refracció | nα = 1,591 nβ = 1,605 nγ = 1,614 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,023 |
|---|
| Angle 2V | mesurat: 73° to 81°, calculat: 76° |
|---|
| Dispersió òptica | r < v feble |
|---|
| Impureses comunes | Al, Fe, Ca |
|---|
|
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
|---|
| Any d'aprovació | 1883 |
|---|
| Símbol | Btd |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La bertrandita és un mineral de la classe dels sorosilicats. Va ser descoberta l'any 1883 prop de Nantes, a la regió de Països del Loira (França), sent nomenada així en honor de Emile Bertrand, mineralogista francès.[2]
Un sinònim poc usat és hessenbergita.
Característiques químiques
És un silicat hidroxilat de beril·li. Té estructura molecular de sorosilicat amb anions addicionals hidroxils.[3] A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: alumini, ferro i calci.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bertrandita pertany a «09.BD: Estructures de sorosilicats (dímers); grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació tetraèdrica [4] o major» juntament amb els següents minerals: hemimorfita, junitoïta, axinita-(Fe), axinita-(Mg), axinita-(Mn), tinzenita, vistepita, boralsilita i werdingita.
Es forma en granits i roques pegmatites associades al beril·li, i en cavitats miarolítiques de greisen; comunament com a mineral secundari per l'alteració del beril, més rarament com a mineral primari.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: beril, fenacita, herderita, turmalina, moscovita, fluorita o quars.
Usos
Alguns exemplars purs poden ser tallats i emprats com a gemmes en joieria.[4]
Referències
