Benstonita
Benstonita i calcita
Fórmula química	Ba₆Ca₆Mg(CO₃)13
Epònim	Orlando Benston
Localitat tipus	mina Baroid, Magnet Cove, Hot Spring, Arkansas, Estats Units
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	5.AB.55
Nickel-Strunz 9a ed.	5.AB.55
Nickel-Strunz 8a ed.	Vb/A.03 – Anhang
Dana	14.2.3.1
Heys	11.5.7
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 18,280Å; c = 8,652Å;
Grup puntual	3 - romboèdrica
Color	blanc a ivori, groc molt clar, marró clar groguenc
Exfoliació	bona en (31_42)
Duresa (Mohs)	3 a 4
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	translúcida
Densitat	3,956 g/cm³ (mesurada); 3,695 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,690 nε = 1,527
Birefringència	δ = 0,163
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1967 s.p.
Any d'aprovació	1961
Símbol	Ben
Referències	[1]

La benstonita és un mineral de la classe dels carbonats. Va ser descoberta l'any 1961 en una mina a prop de Malvern (Arkansas), i va ser anomenada així en honor d'Orlando J. Benston (1901-1966) un especialista en metal·lúrgia de menes de la Universitat d'Illinois.^[2]

La benstonita és un carbonat de fórmula química Ba₆Ca₆Mg(CO₃)₁₃; dins de la seva estructura el bari pot ésser substituït per calci, estronci i manganès. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3 a 4.^[3]

Ha estat descrita en dipòsits de barita i en vetes associades a tectònica alpina tallant una carbonatita. En aquests contexts se sol trobar associada a barita, calcita, quars, alstonita, fluorita, esfalerita, huntita, baritocalcita, estroncianita, pirita, flogopita, monazita o daqingshanita.

A més a més de la seva localitat tipus, la benstonita ha estat descrita a la Xina, l'Índia, Suècia, Rússia, Namíbia, Itàlia, el Canadà, i altres indrets dels Estats Units.

• 
  Benstonita i esfalerita
• 
  Benstonita i calcita
• 
  Benstonita, fluorita i esfalerita