Bazzita
Cristall de bazzita de la muntanya Fibbia, Fontana, Leventina, Tessin, Suïssa
Fórmula química	Be₃Sc₂(Si₆O18)
Epònim	Alessandro E. Bazzi (en)
Localitat tipus	mina Seula, mont Camoscio, Oltrefiume, Baveno, Província de Verbano-Cusio-Ossola, Piemont, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats > ciclosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CJ.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CJ.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/C.06a
Dana	61.1.1.2
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Grup espacial	grup espacial P6/mcc
Color	blau, blau-verd
Exfoliació	pobre en {0001}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	6,5 a 7
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,77 a 2,8 g/cm³ (mesurada); 2,82 g/cm³ (calculada)
Impureses comunes	Fe, Mn, Mg, Li, Na, K, Rb, Cs
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1915
Símbol	Bz
Referències	[1][2]

La bazzita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del beril.^[3] Va rebre el nom l'any 1915 per Alessandro E. Bazzi, qui la va descobrir.

La bazzita és un ciclosilicat de fórmula química Be₃Sc₂(Si₆O₁₈). És l'anàleg amb escandi del beril, i és complicat diferenciar-la d'aquest. Cristal·litza en el sistema hexagonal formant prismes, de fins a 2 centímetres, normalment en forma de barril. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5 a 7.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bazzita pertany a «09.CJ - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 6 [Si₆O₁₈]^12- (sechser-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: beril, indialita, stoppaniïta, cordierita, sekaninaïta, combeïta, imandrita, kazakovita, koashvita, lovozerita, tisinalita, zirsinalita, litvinskita, kapustinita, baratovita, katayamalita, aleksandrovita, dioptasa, kostylevita, petarasita, gerenita-(Y), odintsovita, mathewrogersita i pezzottaïta.

Es troba en cavitats miarolítiques en granit, en filons alpins i en pegmatites de granit. Sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, ortoclasa, moscovita, laumontita, albita, hematites, calcita, clorita, fluorita, beril o bavenita. Va ser descoberta l'any 1915 a la mina Seula, a Oltrefiume, Baveno (Piemont, Itàlia), tot i que se'n pot trobar a diverses localitats més.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bazzita