Bazirita
Cristalls transparents de bazirita
Fórmula química	BaZr(Si₃O9)
Epònim	bari, zirconi i composició química
Localitat tipus	illa de Rockall, Hèbrides Exteriors, Escòcia, Regne Unit
Classificació
Categoria	silicats > ciclosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CA.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CA.05
Dana	59.1.1.1
Heys	14.10.30
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 6,75Å; c = 9,98Å;
Color	incolor
Duresa (Mohs)	6 a 6,5
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,675 a 1,681 nε = 1,685 a 1,691
Birefringència	δ = 0,010
Fluorescència	blau clar
Impureses comunes	Sn
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1976-053
Any d'aprovació	1975
Símbol	Bzr
Referències	[1]

La bazirita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la benitoïta. Rep el seu nom de la seva composició química, contenint BAri i ZIRconi.

La bazirita és un ciclosilicat de fórmula química ${\displaystyle {\ce {BaZr(Si3O9)}}}$. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bazirita pertany a «09.CA - Ciclosilicats, amb enllaços senzills de 3 ${\displaystyle {\ce {[Si3O9]^6-}}}$ (dreier-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: benitoïta, pabstita, wadeïta, calciocatapleiïta, catapleiïta, pseudowol·lastonita, margarosanita, walstromita i bobtrail·lita.

Va ser descoberta l'any 1975 a l'illa de Rockall, a les Hèbrides Exteriors, a Escòcia (Regne Unit). També ha estat descrita a Šebkovice (República Txeca), a Tres Pozos (Mèxic), al mont Altai (Mongòlia), a la serralada Alai (Tadjikistan) i al comtat de Fresno (Estats Units).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bazirita