La batalla d'Ourique va enfrontar les forces del prÃncep portuguès Alfonso Henriques contra els almorà vits dirigits per Alà ibn Yússuf. No hi ha cap certesa sobre la seva ubicació exacta, probablement fou als afores de la ciutat d'Ourique l'estiu del 1139.
Alfonso Henriques, nascut el 1109 fou nomenat comte de Portugal el 1112, a la mort del seu pare Enric de Borgonya, sota la regència de la seva mare Teresa de Lleó. El 1120, el jove prÃncep va prendre el costat de Paio Soares da Maia, l'arquebisbe de Braga, un enemic polÃtic de la seva mare, i tots dos van ser desterrats, passant anys fora del seu propi comtat, sota la vigilà ncia del bisbe. En fer catorze anys el 1122 es va ordenar cavaller pel seu propi comtat a la Catedral de Zamora, va organitzar un exèrcit, i va disposar-se a prendre el control de les seves terres.
Alfonso Henriques va ser proclamat per unanimitat Rei de Portugal pels seus soldats, coronat amb la corona del bisbe de Braga, deixant de ser vassall del comtat de Castella i Lleó. En commemoració de la batalla, l'escut d'armes portuguès du cinc petits escuts en representació dels cinc reis moros derrotats.[3]
