És un dels llocs més venerats pels cubans, rebent la visita diària de més de 500 persones: la imatge de la Caritat del Cobre està vinculada a la història de Cuba, car acompanyà als camps de batalla les tropes de l'Exèrcit Alliberador contra la metròpoli espanyola.
Disseny
Va ser construïda el 1926 al poble de El Cobre, a uns 20 kilòmetres a l'oest de Santiago de Cuba. És una església aïllada situada al turó "Cerro de la Cantera", i està unida a la localitat per un camí de 254 graons.
Té 3 naus rematades per torres, amb un campanar central i dues torres coronades per cúpules de maó vermell, amb una façana principal simètrica.
L'església està decorada en tons ocre i blanc. La imatge de la Mare de Déu és d'or i s'alça a un altar mòbil que pot veure's des de tots els racons de la nau principal. Aquest altar és de marbre i plata massissa.
Sota del camarí de la Mare de Déu està la denominada "Capella dels Miracles", un petit espai on els creients deixen ofrenes diverses
Amb motiu de la visita a Cuba del Papa Benet XVI, el santuari va ser sotmès a una remodelació general. Es van instal·lar facilitats per a les persones discapacitades, es van pavimentar els carrers laterals i es van restaurar les instal·lacions circumdants, com la Casa de Retir i Convivència i l'Hospederia.
Història
Segons la llegenda, el 1613 dos germans descendents d'indígenes, Juan i Rodrigo de Hoyos, i un negret de 9 ó 10 anys anomenat Juan Moreno, buscaven sal a la badia oriental de Nipe i van trobar la imatge de la Mare de Déu flotant al mar. Van portar-la al poblat de Real de Minas, on existia una gran veta de coure a cel obert.
La població va considerar la trobada com a miraculosa, i van construir una ermita per a protegir-la. Van aixecar-la prop del recinte de la mina, al mateix lloc on es troba actualment. El primer santuari es desplomà el 1906 a causa de les explosions i les excavacions de les mines.
