Bassoïta
Fórmula química	SrV₃O₇·4H₂O
Epònim	Riccardo Basso (en)
Localitat tipus	Mina Molinello, Vall de Graveglia, Ne, Província de Gènova, Ligúria, Itàlia
Classificació
Categoria	òxids
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,313(3) Å; b = 10,495(3) Å; c = 8,568(4) Å; β = 91,14(5)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	grup espacial P2₁/m
Color	negre
Duresa (Mohs)	4 a 4,5
Lluïssor	submetàl·lica
Color de la ratlla	negre
Diafanitat	opaca
Densitat	2,940 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2011-028
Símbol	Bso
Referències	[1]

La bassoïta és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom en honor de Riccardo Basso (1947), catedràtic de Mineralogia i Cristal·lografia de la Universitat de Gènova.

La bassoïta és un òxid de fórmula química SrV₃O₇·4H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 4,5.

Va ser descoberta a la mina Molinello, situada a la vall de Graveglia, a la localitat de Ne, dins la província de Gènova (Ligúria, Itàlia), on sol trobar-se associada a altres minerals com la rodonita, el quars i la braunita. Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.