El Banc Central de Xile és un organisme autònom i de rang constitucional, de caràcter tècnic, amb personalitat jurídica i patrimoni propi, que té per objecte vetllar per l'estabilitat de la moneda i el normal funcionament dels pagaments interns i externs a Xile; per a això té diverses atribucions en matèries monetàries, financeres, creditícies i de canvis internacionals.
El Banc Central va ser creat mitjançant el decret de llei N° 486, publicat el 22 d'agost de 1925, sota el govern d'Arturo Alessandri.[1] Aquesta institució va obrir les portes al públic l'11 de gener de 1926.
El Banc Central de Xile va quedar subjecte a la fiscalització general de la Superintendencia de Bancs, creada per la «Llei General de Bancs», el text original dels quals va ser aprovat amb el decret llei N° 559 del 26 de setembre de 1925.[2]
A partir de 1975, s'ha fet un ordenament de les funcions del Banc. Se li va prohibir la concessió de finançament tant al sector públic com al sector privat no financer. Això li va permetre concentrar-se en la seva funció pròpia: l'estabilitat macroeconòmica i financera.
L'octubre de 1989, es va concretar l'autonomia del Banc Central de Xile mitjançant la llei Nº 18840, per la qual cosa no està subjecte ni a la fiscalització de la Contraloría General de la República ni a la de la Superintendencia de Bancs i Institucions Financeres.[3] Tampoc forma part de l'Administració de l'Estat.
Presidents
Els presidents del Banc Central de Xile durant la seva història han estat:
.jpg)