El 504 era un desenvolupament directe del Avro Type E i va volar per primer cop el 18 de setembre de 1913 a Brooklands,[2] amb un motor de 60 kW Gnome Monosoupape.
Abans de la Primera Guerra Mundial la Royal Flying Corps (RFC) i el Royal Naval Air Service (RNAS) van encarregar 504, i els van dur a França un cop la guerra va començar. Un dels avions de l'RFC va ser el primer avió britànic abatut pels alemanys, el 22 d'agost de 1914. Aviat va quedar obsolet com a avió de primera línia, i va servir com a Avió d'entrenament tot i que també es va utilitzar com a bombarder, caça i avió de reconeixement.[2] Se'n van construir milers durant la guerra, sent els tipus més comuns el 504J i el 504K. A finals del 1918 s'havien produït 8.340 Avro 504.[3]
La producció durant la guerra va ser de 8.970 i va continuar durant gairebé 20 anys[1] fent-lo l'avió més produït que va servir a la Primera Guerra Mundial. Posteriorment el 504 va ser substituït progressivament pel Avro Tutor.[2]
Un cop acabada la Primera Guerra Mundial, alguns dels pilots retirats es guanyaven la vida fent exhibicions aèries i oferint viatges de prova a fires. Un derivat del model 504K era el preferit a Anglaterra per els nous pilots d'exhibició, ja que, per tan sols 20 lliures, es podien trobar entre els excedents militars.[4]
Variants
504: Model original
504A: Amb alerons més petits
504B, caça biplaça
504C, caça monoplaça per intercepció aèria amb motor Gnome de 80 h.p. de set cilindres.[5]
↑Mas Godayol, José. Ases de la aviación (en castellà). Delta, S.A., 1984, p. 44. ISBN 9788485822812.
↑ 5,05,1Swanborough, Gordon; Green, William. The complete book of fighters (en anglès). Smithmark Pub., 1 de setembre de 1995, p. 45. ISBN 9780831739393.
↑Donald, David. The Encyclopedia of World Aircraft. (en anglès). Aerospace Publishing, 1997, p. 77. ISBN 9781856053754.