Averievita

Infotaula de mineralAverievita
Fórmula químicaCu₆(VO₄)₂O₂Cl₂
EpònimValerii V. Averiev (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusGreat Fissure eruption (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriavanadats
Nickel-Strunz 10a ed.8.BB.85
Nickel-Strunz 9a ed.8.BB.85 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Hàbit cristal·lícristalls pseudohexagonals de fins a 0,3 mm.
Estructura cristal·linaa= 6.375(1), c= 8.399(1)
Colornegre
Exfoliacióbona on {1010}
Tenacitatfràgil
Duresa (Mohs)4
Lluïssorresinosa
Color de la ratllanegre
Diafanitatopaca
Densitatcalculada 3,54; mesurada 4,01
Propietats òptiquesuniaxial
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1995-027 Modifica el valor a Wikidata
SímbolAvv Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

L'averievita és un mineral de la classe dels vanadats. Rep el seu nom del vulcanòleg rus Valerii Viktorovich Averiev (1929-1968).

Característiques

L'averievita és un vanadat amb fórmula Cu₆(VO₄)₂O₂Cl₂. Cristal·litza en el sistema hexagonal formant cristalls pseudohexagonals de fins a 0,3 mm. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4 i la seva exfoliació és bona on {1010}.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'averievita pertany a «08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, latzulita, scorzalita, wilhelmkleinita, trol·leïta, namibita, fosfoel·lenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, lipscombita, richel·lita i zinclipscombita.

Formació i jaciments

L'averievita va ser descoberta a la fumarola Iadovítaia, al volcà Tolbàtxik (Kamtxatka, (Rússia), literalment "la fumarola verinosa". Aquest lloc té el rècord mundial en nombre d'espècies noves de minerals per metre quadrat, havent-se trobat en aquesta fumarola fins a 15 nous minerals en tan sols 2 metres quadrats.[3] Sol trobar-se associada a altres minerals com: piypita, alumoklyuchevskita, fedotovita, alarsita, nabokoïta, tenorita, lammerita i langbeinita.

Referències

  1. ↑ «Averievite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 setembre 2015].
  2. ↑ «Averievite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 2 setembre 2015].
  3. ↑ «Yadovitaya fumarole, Second scoria cone, Northern Breakthrough (North Breach), Great Fissure eruption (Main Fracture), Tolbachik volcano, Kamchatka Oblast', Far-Eastern Region, Russia» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 setembre 2015].