L'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS[1]) és la institució que custodia la documentació produïda pel Bisbat de Solsona. S'encarrega de la conservació i de la gestió històrica de la Diòcesi de Solsona, i també de la gestió dels documents generats per la Cúria Diocesana i diversa documentació episcopal.
Els diversos conflictes bèl·lics que s'han produït al llarg dels anys han causat pèrdues irreparables del patrimoni de l'arxiu. El 1810 les tropes napoleòniques van calar foc a la catedral i les flames van afectar una part de l'Arxiu. Durant la Primera Guerra Carlina (1833 - 1840), viscuda amb gran intensitat a Solsona, el Palau Episcopal es convertí en una caserna militar el 1837, i l'Arxiu es convertí en una font de paper per encendre foc. Per acabar, durant la Guerra Civil (1936 - 1939) també es va perdre documentació.
En les últimes dècades s'han adquirit els arxius de moltes parròquies del Bisbat, que s'han ordenat segons l'esquema que segueixen tots els arxius diocesans del Principat de Catalunya. Per altra banda també s'han classificat 4.678 processos vinguts del jutjat de Solsona datats de 1820 a 1930.
L'edifici
L'Arxiu Diocesà de Solsona es troba als baixos de l'edifici del Palau Episcopal.[2] Aquest edifici és la seu del Bisbat de Solsona i de la cúria diocesana, la residència del bisbe i conté el Museu Diocesà de Solsona. Es tracta d'un edifici d'estil neoclàssic amb elements barrocs construït entre 1776 i 1779, en època del bisbe Rafel Lasala, i fou planejat per l'arquitecte Francesc Pons. L'edifici és de tres plantes i està decorat amb columnes estirades i un frontó triangular. La façana principal, amb dues grans portes i finestrals, es troba a la Plaça del Palau. No obstant a l'Arxiu Diocesà s'hi entra per la part posterior.
L'edifici és annex a la Catedral,[3] que combina els estils romànic, gòtic, barroc i neoclàssic, fruit de les diverses reformes que ha patit. L'església original, d'estil romànic, fou consagrada el 1163 a Santa Maria i formava part del monestir i es reforma durant els segles xiv i xv, en que s'aixecà la nau amb contraforts i tècnica gòtica. Al segle xviii es construí la portalada principal barroca dedicada a santa Maria i una façana lateral amb relleus de Sant Agustí, destruint l'antiga portalada romànica, a més de la capella de la Mare de Déu del Claustre i del Palau Episcopal.
Per facilitar el treball i la consulta dels fons de l'Arxiu Diocesà de Solsona aquest compte amb els següents instruments:
Catàlegs: L'Arxiu disposa de 33 catàlegs, corresponent a diferents sèries. També un catàleg de protocols notarials.
Inventaris: Dos inventaris de tots els fons.
Fitxes: Unes 8.000 fitxes, corresponents a llibres, lligalls, etc.
Reprografia: Existeix un servei de fotocopiadora, un equip de microfilmació, màquines de lectura de microfilms i ordinadors.
Serveis
L'Arxiu té una Biblioteca auxiliar formada per llibres de temàtica variada: Història general i eclesiàstica, monografies de pobles i santuaris del Bisbat, manuals de paleografia, diplomàtica i arxivística, sinodals i guies de l'església de Solsona, diccionaris, enciclopèdies, geografies, cartografia...
A més ofereix activitats culturals i educatives com ara exposicions monogràfiques de temàtiques diverses, col·laborant amb grups de recerca al Berguedà, al Solsonès i a les terres de Ponent, promovent tesis doctorals doctorals aprofitant el fons de l'Arxiu, orientant a entitats culturals i a investigadors, i divulgant la funció i el patrimoni fent visites guiades de tant en tant.
