Un artefacte explosiu improvisat (AEI; en anglèsImprovised Explosive Device, IED) és una bomba de fabricacióartesanal. Aquest tipus d'explosius són habitualment emprats per forces irregulars sense estat: guerrilles o grups insurgents contra forces policials o d'un exèrcit convencional.[1]
Els AEI poden estar fabricats o no amb material militar i solen tenir formes molt diferents, des de canonades emplenades d'explosiu fins a grans projectils d'artilleria connectats entre ells. A causa d'això, el mètode d'ús també és molt variable: cotxes bomba, atemptats suïcida, col·locats sota una carretera…[2]
A l'Estat espanyol s'anuncià el 2007 la creació d'un Centre d'Excel·lència contra Artefactes Explosius Improvisats, depenent de l'exèrcit,[5] que finalment es va crear a Hoyo de Manzanares, un municipi de la Comunitat de Madrid.[6]
Característiques
Els artefactes explosius improvisats solen ser fabricats amb diferents dissenys, mecanismes detonants i tipus d'explosius, cosa que els fa encara més perillosos si són detectats i han de ser desarmats. Per evitar ser detectats han estat fets de bidons de plàstic farcits amb explosiu i esquir-les. En altres casos són obusos o bombes aèries a
els quals se'ls connecta un detonador.
Poden tenir un detonador activat per control remot, raigs infrarojos, mecanisme temporitzador amb commutador de membrana (tipus forn de microones) o ressorts. En alguns casos diversos artefactes solen estar muntats per obtenir una explosió en cadena, per exemple a l'atac a un comboi o tren.
Història
La utilització de trampes explosives va lligada a la història militar des del començament de l'ús de la pólvora.
Un altre exemple del seu ús coordinat a gran escala va ser en l'anomenada guerra del ferrocarril a Bielorússia durant la Segona Guerra Mundial entre 1943 i 1944,[7][8] en la qual van ser usats pels anomenats partisans per a descarrilar els trensalemanys.[9]
Durant la guerra de Vietnam van ser usats pel Front Nacional d'Alliberament de Vietnam (Vietcong), utilitzant material militar nord-americà abandonat o sense fet esclatar.[10]
La tecnologia clàssica per excel·lència és la detecció de metalls orientada a la detecció d'elements detonadors fonamentalment. És una tecnologia molt madura la missió real de la qual és desviar tot objecte metàl·lic cap a la monitorització per raigs X. Són usats per a inspecció d'embalums, objectes de mà, maletes, contenidors, etc. Permet detectar la presència de massa explosiva. Proveeixen resultats òptims a una distància segura. Les forces militars, arreu del món, operen amb robots per a propòsits d'intel·ligència i per desactivar bombes a zones de combat. La policia utilitza robots per rebutjar IED en àrees urbanes, modes de transport i ubicacions abarrotades. En els darrers anys, ha evolucionat considerablement la tecnologia i s'han incorporat als equips convencionals diferents versions: tomografia computaritzada (imatges en 3D) per a equipatges de celler; energia dual, que permet diferenciar amb més precisió la densitat efectiva dels materials i, per tant, la identificació de determinats materials.
Tipus
Bàsicament, segons el tipus d'explosiu, de transport i on es detonen, els artefactes explosius improvisats es classifiquen en tres categories:[19]
AEI de paquet (Package Type IED). Generalment llançats a mà o col·locats al lloc que es vol atacar. Tot i que es poden fer servir explosius casolans sovint s'aprofiten explosius militars: granades de mà, granades de morter, projectils d'artilleria… es poden detonar mitjançant un control remot (telèfon mòbil), amb cable o amb un temporitzador.
AEI de vehicle (Vehicle-Borne IED, VBIED). Aprofiten un vehicle com a contenidor per l'explosiu, són un mètode molt estès. La càrrega explosiva pot estar composta per elements com projectils de morter, motors de coet, caps explosius de coet i projectils d'artilleria. En poder transportar més càrrega són el tipus d'AEI amb més abast i es poden detonar com els de paquet.
AEI d'atemptat suïcida (Suicide Bomb IED). Transportats per una persona, que s'immolarà amb la detonació. S'usen explosius més petits, generalment d'alt explosiu amb fragmentació, ja que els portadors els duen camuflats. La detonació la sol dur a terme el mateix suïcida, que activa un interruptor connectat als explosius.
Bombes trampa (Booby trap IED). Artefactes explosius, col·locats deliberadament causar víctimes quan es manipula un objecte aparentment inofensiu o es du a terme una acció, com ara obrir portes o un vehicle, aparentment innòcues.[20]
Elements d'un AEI
Els AEI estan compostos per diferents components:
Detonador. Element que serveix per fer explotar el conjunt. Pot ser un telèfon mòbil, una interruptor simple, un rellotge…
Càrrega iniciadora. És una petita càrrega explosiva sensible que inicia la detonació de la càrrega principal.
Càrrega principal. És el gruix d'explosiu que compon l'artefacte explosiu improvisat.
Font d'alimentació. És l'element que manté la bomba operativa, generalment és una bateria.
Contenidor. És la carcassa que envolta l'AEI. Sovint la carcassa pot estar envoltada amb materials addicionals com claus, vidre, fragments de metall… que serveixen per augmentar la quantitat de metralla de l'explosió. També es poden col·locar cons de coure per provocar l'efecte Munroe i poder destruir vehicles blindats de combat.
El material explosiu
La càrrega principal està composta per un explosiu potent. Moltes substàncies comunes poden servir com a explosiu: fertilitzants, peròxid d'hidrogen… Bàsicament, per dur a terme la reacció explosiva, només es necessita un combustible i un oxidant, que dona l'oxigen necessari per mantenir la reacció. La preocupació sobre els explosius líquids fou la raó per bandejar la quantitat de líquid que podia dur un passatger a un avió comercial.[2]
A la taula següent s'adjunten alguns exemples d'explosius fets servir com a AEI.[2]
↑State Archival Service. «Historical background». World War Two. Republic of Belarus, Ministry of Justice, Department of Archives and Records Management. Arxivat de l'original el 1 de febrer 2009. [Consulta: 4 desembre 2008].
↑Eiran, Ehud. The Essence of Longing: General Erez Gerstein and the War in Lebanon (en hebreu). Miskal – Yedioth Ahronoth Books and Chemed Books, May 2007.