Es caracteritza per reproduir escenes naturalistes de caça, dansa i recol·lecció i té un contingut més narratiu que els altres dos estils de cronologia posterior, l'art macroesquemàtic i l'esquemàtic.
És una manifestació artística d'àmplia distribució per la façana oriental de la península Ibèrica, des d'Osca i Lleida fins a Jaén i Almeria, en què les figures humanes i d'animals, aïllades o formant escenes, es converteixen en protagonistes principals, realitzades sovint amb traços precisos i ben perfilats, amb un farciment interior dels cossos, de vegades uniforme i en d'altres llistat. S'ha considerat propi de la manera de vida epipaleolítico caçador-recol·lector.[1][2][3]
↑Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.33. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014].
↑ «Artes Figurativas I». A: Enciclopedia Temática Sopena (paper) (en castellà). Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S.A.I.E. Editrice. Barcelona: Editorial Ramon Sopena, S.A., 1982, p.18-19. ISBN 84-303-0967-5 [Consulta: 15 desembre 2014].
