Argelagó

Genista hispanica
Aspecte d'una mata florida Genista hispanica
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	83759014
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Fabales
Família	Fabaceae
Tribu	Genisteae
Gènere	Genista
Espècie	Genista hispanica L., 1753

L'argelagó^[1] o argilaga i cascaula^[2] (al País Valencià) (Genista hispanica) és una espècie de planta fanerògama de la família de les fabàcies.

Forma una mata intricada de 30-60 cm d'altura de color verd fosc i aspecte semiesfèric i encoixinat, amb espines ramificades i verdes amb puntes de 5 a 15 mm de longitud. Fulles lanceolades de 6 a 11 mm de longitud. Flors grogues en grups terminals. Els llegums són curts i corbats d'1 cm de longitud. Floreix a la primavera originant un paisatge un color groc daurat molt viu. Els nombres cromosòmics de Genista hispanica (Fam. Leguminosae) i tàxons infraespecífics = Genista hispanica subsp. hispanica L.: n=18; 2n=36.^[3][4]

Es distribueix por la zona mediterrània de la península Ibèrica i sud de França. L'argelagó entapissa carrascars, rouredes de carrasca i grevoledes aclarides. També cobreix vores de fagedes xeròfiles i rouredes, així com matollars i pastures de muntanya en els contraforts de la Serralada Cantàbrica por Palència i Lleó i nord de Burgos. Abunda en la Sierra de la Demanda i nord de Sòria per la Sierra Cebollera. A les muntanyes de Miranda de Ebro arriba a créixer fins en el garrigar. És una espècie heliòfila que ocupa les clarianes del boscs o les pastures i rasos a partir de 1.000 metres d'altitud fins als 1.500. En general ocupa tan sols calcaris i margosos i més rarament terrenys silícics, essent indicadora de substrats neutres. És més exigent en humitat que l'argelaga borda (Genista scorpius).

Planta decorativa molt utilitzada a Europa com a ornamental en jardins de rocall i vores per la seva preciosa floració estiuenca. Es multiplica per llavor en febrer o per esqueix verd en agost.

Els cavalls que viuen semisalvatges a les muntanyes, com passa amb els de la raça losina i els asturcons, la cerquen amb fruïció en hivern. Fins i tot arriben a llevar la neu amb els unglots per a accedir a aquesta deliciosa menja per a ells, si bé que espinós farratge.^[5]

• Heywood, V.H. & Ball, P.W. (1968) Leguminosae. In: Flora Europaea Vol. 2. ed. Tutin, T.G. et al.
• Linnaeus, C. von (1753) Sp. Pl.
• Vicioso, C. (1953) Genisteas Espaniolas 1. Min. de Agric. Madrid No. 67
• Stace, C. (1991) New Flora of the British Isles. Cambridge Univ. Press
• Chittenden, F.J. (1951) The RHS Dictionary of Gardening II. Oxford Univ. Press
• Polunin, O. & Smythles, B.E. (1973) Fls. of South-West Europe. Oxford Univ. Press
• Polunin, O. (1969) Flowers of Europe.O.U.P.

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquiespècies