Els Arbëreshë són una minoria d'ètnia albanesa que viu a Itàlia. En són uns 100.000, dels quals uns 80.000 encara parlen l'albanès i viuen a 46 comunes de Sicília, Basilicata, Calàbria, Molise, Pulla, Campània i Abruços. Són cristians albanesos i s'hi establiren pels voltants del segle xvi. Tenen un cert reconeixement lingüístic, a diferència dels de Grècia, i darrerament s'han vist reforçats pels nous immigrats albanesos.
Bandera albanesa a Contessa Entellina/KundisaDones amb vestit tradicional albanès a San BasileArtesania albanesa
No es troben sota la protecció de l'article 6 de la constitució italiana, ja que no els esmenta. Nogensmenys, l'estatut de la Regió de Calàbria reconeix l'herència històrica, cultural i artística dels pobladors d'origen albanès i grec, i la promoció de l'ensenyament d'ambúes llengües allà on es parlin.
L'article 5 de l'estatut de Basilicata deixa en mans de les autoritats "promoure i renovar l'apreciació de l'originalitat de l'herència lingüística i cultural de les comunitats locals". I l'estatut de Molise estipula que les autoritats regionals vigilaran l'herència històrica i lingüística, així com els tradicions familiars de les comunitats ètniques del territori. Això només s'ha traduït en algunes retolacions bilingües.
Pel que fa a l'ensenyament, no està inclòs en el programa oficial d'estudis de preescolar ni de primària, llevat de com a activitat extraescolar. I pel que fa a secundària, només a l'institut de Shën Mitri (San Demetrio Corone) es fan cursos d'albanès. A l'ensenyament tècnic és totalment absent. Pel que fa a l'ensenyament universitari, a les facultats de Roma, Nàpols, Bari, Cosenza i Palerm es donen classes d'albanès. L'AIADI va organitzar cursos d'albanès per a mestres de primària del 1965 al 1975.
Situació actual
En general, viuen en regions rurals i semirurals, encara que ja en els anys 70 n'hi havia 4.000 d'emigrats a Roma, i pateixen un fort fenomen de despoblació similar al resta de la regió, ja que han d'emigrar per millorar econòmicament. Així, es calcula que han perdut el 20% dels efectius en els darrers vint anys.
Sembla que ja s'establiren alguns al territori en els segles xiii i xiv, i foren reforçats per emigracions del segle xv de catòlics i ortodoxos, pagesos i guerrers, a causa de la caiguda de Constantinoble (1453) i a la mort de Skanderbeg (1568). Assoliren una certa autonomia administrativa i els empraren per repoblar viles abandonades, però en el segle xvii els ortodoxos de Molise i Pulla foren reprimits i obligats a adoptar la fe catòlica. Durant el segle xix prengueren un paper actiu en el Risorgimento i hi aparegueren algunes revistes i diaris en albanès.
La caiguda en l'ús de la llengua es deu a quatre factors principals:
La dispersió territorial de les comunitats albaneses
Influència del sistema educatiu, que facilita la diglòssia
Influència dels mitjans de comunicació social, tots en italià
Emigració massiva d'albanesos ètnics a causa de la precària situació econòmica.
Organitzacions arbereshe
Durant els anys seixanta i setanta van aparèixer diverses associacions italo-albaneses, les més important de les quals eren:
A Basilicata, el Gruppo Giorgio Kastriota Skanderbeg, amb la revista Vatra Jöne (La nostra llar).
A Calàbria, l'Associazione Culturale italo-Albanesi, amb la revista Zeri i Arberesivet (La veu dels albanesos); el Circolo Culturale Genaro Placco, amb la revista Katundi Ynë (El nostre país); el Circolo Culturale Jeronimo di Rada; el Gruppo Hilzit i Temporit, l'AIAI, amb la revista Risveglio/Zgjimi, Jeta Arebereshë (Món albanès) i Calabria Sconosciuta; el Circolo Culturale Zjarri, amb la revista Zjarri (Foc); el Circolo Artistico e Culturale A. Lupinavi, que promou les dues emisores de ràdio Radio Libera Skanderbeg i Radio Libera Arbereshë; la Unione della Communità Italo-Albanesi, el Circolo Culturale Skanderbeg, la revista Dita Jöne (La teva jornada), els grups Cifi Shkembi i Gruppo Arberesh di San Benedetto Ullano.
Al Laci, el Circolo Albanese Besa (Paraula Donada) amb les publicacions Vatra (Llar), Sheizat (La pleïade) i Flammuri.
A Sicília, el Centro Regionale per le Tradizioni Albanese, amb la revista Laimtari I Arberehvet (El correu dels albanesos), l'Institito Internazionale di Studi Albanesi, amb un anuari, i la revista Fjala e Tin'zoti (Paraula de Déu), l'Associazione teatrale Ansambli i Teatrit Popullor Arbëresh, l'Associazione musicale Dhëndurët e Arbërit i culturale Fjala e re.
Presència als mitjans de comunicació
No hi ha cap diari en albanès, però sí que algunes publicacions reben subsidis per incloure continguts en albanès:
Zjarri (Foc), de caràcter lingüístic i científic, publicat de manera irregular, amb un 30% de continguts en albanès.
Katundi Ynë, revista quatrimestral amb un 20-30% en albanès
Kalendari i Arbëreshvet, anyal, amb un 80-90% en albanès
Mondo Albanese, revista trimestral
D'altres són Zë i Arbëreshvet i l'aparició d'alguns articles en albanès al diari italià Rewnascita Sud. El nombre de diaris publicats en albanès, però, ha caigut en els darrers anys, tot i que el diari La Gazzetta di Mezzogiorno publica un suplement escrit la meitat en albanès, destinat, però, a Albània.
Pel que fa a la ràdio, les emisores Radio Libera Skanderbeg i Radio Shpresa Europa emeten alguns programes en albanès, però cap d'elles cobreix tot el territori de les comunitats albaneses.
Kellner, Heidrun : Die albanische Minderheit in Sizilien: eine ethnosoziologische Untersuchung der Siculo-Albaner, dargestellt anhand historischer u. volkskundlicher Quellen sowie eigener Beobachtung in Piana degli Albanesi. (=Albanische Forschungen. 10), Wiesbaden 1972.
Giovanni Armillotta : The Arbëreshët. The Christian Albanian emigration to Italy. a: L'Osservatore Romano, Jg. 141, Nr. 139 (20 de juny de 2001). article a Internet
_-_segnali_stradali_bilingui_-_02.jpg)
