En el segle xvii els apalachees foren sotmesos pels espanyols i cristianitzats, però en 1703 els colons anglesos invadiren la regió i massacraren nombrosos apalachees, deportant i esclavitzant la resta. Els supervivents es refugiaren amb els francesos a Pensacola i després a Mobile. S'instal·laren més tard a Louisiana. Un altre grup va fugir i es va refugiar a la regió de l'actual Veracruz, a Mèxic, en 1763, després de l'evacuació de Florida pels espanyols.
La llengua ens és coneguda per un sol document, una carta al rei d'Espanya i signada per sis líders apalachees. Això demostra l'existència d'un ús de la llengua escrita, desenvolupada per missioners jesuïtes i franciscans. No obstant això, persisteix el rumor que altres documents en apalachee es troben als arxius d'aquests ordes a l'Havana.[2]
(anglès) Crawford, James, M., Southeastern Indian Languages, dans Studies in Southeastern Indian Languages, Athens, The University of Georgia Press, 1975 ISBN 0-8203-0334-8
(anglès) Sturtevant, William C., History of Resarch on the Native Languages of the Southeast, dans Native Languages of the Southeastern United States, édité par Heather K. Hardy et Janine Scancarelli, Lincoln, University of Nebraska Press, 2005. ISBN 0-8032-4235-2
