Antonio Pérez García Carrillo (Màlaga,19 de juliol de 1931), qui signa com Carrillo (cognom de la seva àvia paterna) o Carr., és un autor de còmic espanyol, destacat per les seves historietes d'aventures exòtiques en els Mars del Sud i les seves espectaculars dones, que s'han publicat en nombrosos països.[1][2] És un dels pocs autors que va començar a publicar als anys cinquanta que pràcticament sempre era l'autor tant dels guions com dels dibuixos de les seves pròpies historietes.[3]
Biografia
En el col·legi, Antonio Pérez García es va mostrar com un àvid lector de còmics com "Aventurero" i "Leyendas".[2]
Durant la Guerra Civil, tota la família va haver d'emigrar a València, Barcelona i finalment a França, a causa del càrrec republicà del seu pare.[2] Sense aquest últim, van tornar a Màlaga a la fi de 1939.
En 1945 el seu pare se'ls uneix a Madrid, on el jove Antonio va compatibilitzar el Batxillerat amb un curs d'Anatomia Artística a l'escola de Belles arts, malgrat l'oposició paterna. També va copiar abundantment, com a aprenentatge, a Alex Raymond i Emilio Freixas.[4]
Amb poc més de 20 anys, ja amb el pseudònim de Carrillo, va aconseguir publicar a través de diverses editorials madrilenyes de l'època: Les revistes Diez Minutos i el seu propis Cuadernos Ilustrados de Sucesos de Gráficas Espejo (1952-53); Chicos d'Ediciones Cid, per la qual crearà El Capitàn Pantera (1954), i Las aventuras del FBI de l'Editorial Rollán, on el 1955 substitueix a Luis Bermejo.[4] També contacta amb l'agència Histograf i contreu matrimoni.
Després d'aconseguir un contracte amb Editorial Bruguera, Carrillo es trasllada a Barcelona, dedicant-se a la producció de sèries com Martita y su papuchi o Las Chicas de Carrillo on, tot i la censura, va evidenciar el seu domini de la figura femenina dibuixant esplèndides dones que acostumaven a mostrar les seves cuixes en revistes juvenils femenines com Sissi o picants com a Can Can.[3] Col·labora també en Claro de Lluna de Iberomundial de Ediciones el 1959 i Muchachas i Selecciones Juveniles Femeninas d'Editorial Maga el 1960, a més de dedicar-se al mercat agencial a través de Selecciones Ilustradas i Bardon Art, i sense intermediaris a països com Itàlia o Gran Bretanya.[3] Excepcionalment, també va conrear el còmic detectivesc en les col·leccionis Brigada Secreta i Espionaje de l'Editorial Toray entre 1963 i 1965.
A la fi dels 60, Carrillo pot tornar a dibuixar sèries d'aventures amb guions propis, tant per a Bruguera com per a altres editorials: Doc Foran el Africano (1968), Sambhur (1969) i El Tiburón (1970) per a Gaceta Junior, Rex de los mares del Sur (1971), El Javanés (1971), Gora Gopal (1972) i Mares de China (1976). També adapta novel·les clàssiques d'aventures per a la sèrie Joyas Literarias Juveniles de Bruguera, guionitzades per José Antonio Vidal Sales, 1971-1974.[3]
Si bé des de 1973 venia desenvolupant la sèrie còmica infantil Los casos de Ching Chong amb el guionista Jaume Ribera, serà a partir de 1983 quan Carrillo es decanti definitivament per aquest estil, adaptant al mateix El Capità Pantera per a la revista Super Mortadelo i creant Kala Bacín de Damasco per Zipi i Zape. Va publicar, a més, el llibre Aprende a dibujar cómics (D.S. Editors, 1987), ampliat en 1990 amb el títol El dibujo de humor es cosa seria (Ediciones B).
Als últims anys, Carrillo s'ha dedicat fonamentalment a dibuixar còmics per a la factoria Disney. Ha publicat, a més, un altre llibre sobre la tècnica del mitjà: Cómo dibujar chicas (Editorial Martínez Roca, 1998).
Estil
Carrillo destaca, entre tots els dibuixants de la seva generació, per la seva vocació cinematogràfica i la seva fidelitat a un gènere concret: l'aventura en marcs exòtics.[5]
↑ 4,04,1Carrillo y el comic de aventuras, "Zeppelin" núm. 6, 15/02/1974, pp. 28-32.
↑Martínez Peñaranda, Enrique (06/1980). El mundo de Antonio Pérez Carrillo o la fidelidad a la historieta clásica de aventuras, "Sunday" número doble 7/8, pp. 53 a 67.
