Va començar estudis de Dret que més tard abandonaria i va treballar en la Companyia Telefónica. Encara que la seva intenció inicial va ser la de convertir-se en director de cinema, i per a això es va matricular en la Escola Oficial de Cinematografia, acabaria encaminant la seva carrera cap a la interpretació, en la qual ha destacat com un notable actor de repartiment en una filmografia que abasta més de cent vint títols. És pare de la productora Mercedes Gamero.
En la seva trajectòria va combinar la seva participació en cinema amb rerefons social i compromís polític amb comèdies sense majors pretensions que les de divertir al públic.
Persona de reconegut compromís polític, va ingressar en el Partit Comunista d'Espanya en 1957, quan el partit estava encara molt lluny de sortir de la clandestinitat i va ser condemnat a dos anys de presó pel seu activisme polític, que va passar a la Presó de Carabanchel, no sense abans rebre una brutal pallissa, en la que li van trencar timpans i va haver d'usar audiòfon la resta de la seva vida.